Castanyes al foc, panellets a taula i tradició per compartir: celebrem la Castanyada!
La gastronomia de tardor ens convida a retrobar-nos amb els sabors de sempre i a reconèixer la feina dels professionals que els mantenen vius.
Castanyes, moniatos i panellets tornen a protagonitzar una celebració que fa país des de la taula.
Hi ha senyals que anuncien la tardor amb més precisió que el calendari: l’olor de castanyes torrades al carrer, els primers moniatos acabats de sortir del forn i els aparadors de les pastisseries convertits en una temptació difícil d’esquivar. I, és clar, aquella frase que es repeteix a moltes cases: «Només en menjaré un». Parlem de panellets. Ja sabem com acostuma a acabar.
La Castanyada ens convida a fer una cosa aparentment senzilla i cada vegada més valuosa: trobar-nos, seure a taula i compartir. Amb la família, amb els amics o al voltant d’un àpat en un restaurant, aquests dies tenen gust de memòria, de producte de temporada i de sobretaules que s’allarguen.
Una tradició que es transmet amb les mans… i amb el paladar
Vinculada a Tots Sants i al record de les persones que ens han deixat, la Castanyada forma part del nostre patrimoni cultural i gastronòmic. Els seus sabors connecten generacions: els avis que ensenyen a pelar castanyes, les criatures que fan boletes de massapà i els qui vigilen el forn amb una dedicació que ja voldrien algunes reunions de feina.
Els panellets tenen una llarga trajectòria documentada. L’Inventari de productes de la terra de la Generalitat recull que, a finals del segle XVIII, Barcelona ja celebrava fires de castanyes i panellets als carrers de l’actual Ciutat Vella. Aquells petits dolços, vinculats antigament a pràctiques religioses i al record dels difunts, han arribat fins avui com una de les elaboracions més representatives d’aquestes dates.
La tradició continua a les cuines de casa i als obradors. Fer panellets en família té una part d’aprenentatge, una altra de festa i una tercera que consisteix a intentar que els pinyons s’enganxin al panellet i no als dits. Comprar-los al forn o a la pastisseria de confiança permet gaudir, alhora, de l’ofici de qui domina el massapà, la cocció i aquell equilibri delicat entre dolçor, textura i aroma.
La tardor també es cuina als restaurants
Les castanyes i els moniatos comparteixen protagonisme amb una cuina de temporada que omple de possibilitats les cartes dels establiments: cremes de carbassa, plats de bolets, guisats, carns amb castanyes, fruita seca i postres amb codony o magrana.
Per a l’hostaleria i la restauració, aquests dies són una oportunitat per explicar el territori a través dels seus productes. Un menú de tardor, unes postres que recuperen una recepta familiar o uns panellets servits amb el cafè poden convertir un àpat en una experiència amb identitat pròpia.
Des de la FIHRT, posem en valor els professionals que fan possible aquesta continuïtat: restauradors, cuiners, pastissers, forners, productors i comerciants que treballen perquè els sabors de temporada arribin a taula. Darrere d’una tradició ben servida hi ha coneixement, hores de feina i empreses que donen vida als nostres pobles i ciutats.
I el temps? La jaqueta també està convidada
La meteorologia és l’altre clàssic de la conversa. Gairebé tant com decidir quin panellet és el millor. Enguany, les previsions publicades aquest divendres apunten a un dissabte de Castanyada amb temperatures més pròpies de l’època, intervals de núvols i possibilitat d’algunes precipitacions febles i disperses. La situació variarà segons el territori, mentre que diumenge, Tots Sants, s’espera en general més assolellat.
Per tant, convindrà mirar la previsió local abans de sortir i tenir una peça d’abric a mà. La paperina de castanyes escalfa els dits, però tampoc no li podem encarregar tota la feina.
El preu dels panellets: què hi ha darrere de cada mos?
El preu dels panellets també arriba puntualment a la conversa d’aquests dies. Segons les previsions del Gremi de Pastisseria de Barcelona recollides per l’ACN, aquesta campanya els panellets de pastisseria se situen orientativament entre els 65 i els 80 euros el quilo, amb un increment previst d’entre el 2% i el 3%. És una referència del col·lectiu, amb variacions segons l’establiment i el producte.
A l’hora de valorar-los, també cal mirar què comprem: els ingredients, la proporció d’ametlla i pinyons, l’elaboració i la feina de l’obrador. El massapà i la cobertura són determinants perquè aquell petit mos tingui la textura i el sabor que esperem.
Comprar a professionals de confiança, preguntar per les varietats i encarregar una quantitat ajustada al nombre de comensals ajuda a gaudir-ne i a evitar que en sobrin. Tot i que, siguem sincers, en moltes cases el problema acostuma a ser identificar qui s’ha menjat l’últim de pinyons.
Els panellets també tenen podi
L’excel·lència artesana va tenir una cita destacada el 15 d’octubre a l’Institut de Gastronomia de Barcelona, que va acollir el lliurament de guardons de la VII Ruta dels Millors Panellets de Pinyons de Catalunya, organitzada per l’Obra Social Ernest Verdaguer de Panàtics.
El certamen va reunir 60 forners i pastissers d’arreu de Catalunya. Un jurat de vuit professionals va valorar les elaboracions tenint en compte els ingredients, l’estructura, el sabor i les textures. El Panellet d’Or va ser per a la Pastisseria Oriol Carrió, de Barcelona; el Panellet de Plata, per al Forn Can Bertran, de Badalona, i el Panellet de Bronze, per al Forn Vallespir, de Barcelona.
La trobada també va acostar l’ofici als futurs professionals: l’alumnat de l’Institut va elaborar i servir el càtering de la jornada. Una bona manera de connectar formació, talent i sector, i de recordar que les tradicions necessiten mans expertes avui i relleu per a demà.
Fem lloc a taula i celebrem-la
Aquests dies, la proposta és ben senzilla: comprar al comerç de confiança, descobrir la cuina de tardor dels nostres restaurants, compartir els sabors de sempre i dedicar una estona a les persones que tenim a prop.
Que les castanyes es deixin pelar, que els moniatos surtin ben dolços i que a la safata hi hagi panellets per a tots els gustos. I si algú diu que ja no li’n cap cap més, deixeu-la una estona al mig de la taula. Per si de cas.
Des de la FIHRT us desitgem una molt bona Castanyada, plena de sabor, tradició i bona companyia!