Actualitat

• 17 Octubre 2026

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya ha destinat un total de 16.934.186,96 euros en ajuts al sector vitivinícola català durant l'exercici 2026, segons el balanç dels pagaments efectuats fins al 15 d'octubre.

Els recursos s'han distribuït entre cinc línies de suport destinades a millorar la competitivitat de les explotacions vitícoles i dels cellers, impulsar la comercialització dels vins, modernitzar els processos productius i facilitar l'adaptació a les noves exigències econòmiques i ambientals.

Les mesures formen part de la Intervenció Sectorial Vitivinícola (ISV), integrada en el Pla estratègic de la política agrària comuna (PEPAC) 2023-2027, un instrument de finançament europeu que permet desenvolupar actuacions específiques per reforçar el sector del vi.

La iniciativa té una incidència destacada en les principals zones productores catalanes, especialment en territoris com el Penedès, la Terra Alta, el Priorat, la Conca de Barberà, l'Empordà i altres comarques on la vitivinicultura constitueix una activitat fonamental per a l'economia, el paisatge i la identitat cultural.

Cinc línies d'ajut per impulsar la competitivitat del sector

Els recursos abonats durant el 2026 s'han distribuït entre cinc àmbits d'intervenció que responen a necessitats diferents de la cadena de valor vitivinícola.

Les dues línies amb més recursos són la reestructuració i reconversió de vinyes, amb més de 6,3 milions d'euros, i la promoció en països de fora de la Unió Europea, amb més de 4,1 milions.

Les inversions en instal·lacions de transformació i comercialització han rebut prop de 2,5 milions d'euros, mentre que la resta dels pagaments corresponen a les mesures de destil·lació de subproductes i collita en verd.

Més de 6,3 milions d'euros per reestructurar i reconvertir vinyes

La reestructuració i reconversió de vinyes concentra la partida més important del conjunt d'ajuts.

Aquesta línia contribueix a renovar les explotacions, adaptar els sistemes de cultiu i introduir millores que permetin incrementar-ne l'eficiència i la competitivitat.

Les actuacions poden incloure la reconversió varietal, la reimplantació de vinyes i la millora de les tècniques de gestió, sempre dins de les condicions establertes per la normativa reguladora.

La modernització del sector productor resulta especialment important davant els reptes que comporten la sequera, l'augment de les temperatures, la irregularitat de les precipitacions i els episodis meteorològics extrems.

En comarques amb una llarga tradició vitivinícola, aquestes inversions també contribueixen a facilitar la continuïtat de les explotacions agràries i a preservar un paisatge que forma part del patrimoni territorial.

Més de 4,1 milions d'euros per impulsar els vins catalans als mercats internacionals

La segona gran línia d'ajuts correspon a la promoció dels productes vitivinícoles en tercers països, és a dir, als mercats situats fora de la Unió Europea.

Amb més de 4,1 milions d'euros abonats, aquesta mesura busca reforçar la presència comercial dels vins catalans a l'exterior i facilitar que els cellers consolidin o ampliïn els seus canals de comercialització.

La internacionalització representa un dels principals instruments de diversificació comercial del sector, especialment en un context de transformació dels hàbits de consum i de competència creixent entre les diferents regions productores.

Les activitats de promoció exterior poden contribuir a donar a conèixer la diversitat de vins catalans, el valor de les denominacions d'origen, les característiques de les varietats autòctones i la singularitat dels territoris productors.

Aquesta projecció internacional també reforça el reconeixement de Catalunya com a destinació vinculada a la cultura del vi, amb possibles efectes positius sobre l'enoturisme, la gastronomia i les experiències que ofereixen els cellers visitables.

Prop de 2,5 milions d'euros per modernitzar els cellers i les instal·lacions

Una altra de les línies destacades és la destinada a inversions en instal·lacions de transformació i comercialització vitivinícoles, amb prop de 2,5 milions d'euros abonats.

Aquests ajuts permeten donar suport a projectes de modernització empresarial, millora dels processos d'elaboració, actualització tecnològica i adaptació de les instal·lacions a les noves necessitats del sector.

La millora de l'eficiència energètica, la gestió responsable dels recursos hídrics i la reducció de l'impacte ambiental són aspectes cada vegada més rellevants en l'activitat dels cellers.

Aquestes inversions poden contribuir també a reforçar la qualitat dels productes, la diferenciació comercial i la capacitat competitiva de les empreses vitivinícoles, especialment de les petites i mitjanes.

La collita en verd rep més de 2,5 milions d'euros per equilibrar la producció

Entre les actuacions finançades destaca la collita en verd, una mesura extraordinària de regulació del potencial productiu que ha rebut 2.546.662,39 euros.

Aquest mecanisme consisteix a retirar o destruir els raïms immadurs de les parcel·les acollides a l'ajut, de manera que se'n redueix la producció abans de la verema.

L'objectiu és contribuir a equilibrar l'oferta i la demanda en situacions de dificultat comercial i compensar parcialment les pèrdues econòmiques dels viticultors participants.

La seva aplicació evidencia alguns dels reptes que afronta actualment el sector, especialment pel que fa a l'evolució del consum de vi, les tensions als mercats i la necessitat d'adaptar la producció a la demanda.

La mesura resulta especialment significativa en un context en què determinades zones productores han experimentat una recuperació de les collites després de diversos anys de sequera, mentre que els mercats continuen mostrant dificultats per absorbir tota la producció.

Més d'1,4 milions d'euros per a la destil·lació de subproductes

La cinquena línia correspon a la destil·lació dels subproductes de la vinificació, amb més d'1,4 milions d'euros.

Aquesta actuació permet gestionar de manera adequada els residus i subproductes generats durant l'elaboració del vi, com les brises i les mares, afavorint-ne la retirada i valorització.

La mesura contribueix a millorar la gestió ambiental de l'activitat vitivinícola i s'emmarca en les polítiques de sostenibilitat i aprofitament responsable dels recursos.

La destil·lació de subproductes és diferent de la destil·lació de crisi, una mesura extraordinària destinada a retirar excedents de vi del mercat.

Catalunya obté 3 milions d'euros addicionals de fons europeus

Un dels aspectes destacats del balanç és que el Departament d'Agricultura ha aconseguit incorporar 3 milions d'euros addicionals de finançament europeu, procedents de recursos que altres comunitats autònomes no havien executat.

Aquesta redistribució ha permès ampliar els recursos disponibles per al sector vitivinícola català i incrementar el volum dels pagaments efectuats durant l'exercici.

Els ajuts de la Intervenció Sectorial Vitivinícola es financen mitjançant el Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), en el marc de la política agrària comuna.

La capacitat d'aprofitar aquests recursos resulta especialment important per impulsar les inversions de modernització, la promoció comercial i les actuacions d'adaptació de les explotacions al canvi climàtic.

El Penedès, la Terra Alta, el Priorat i la resta de territoris vitivinícoles, davant nous reptes

El suport públic al sector vitivinícola té una especial incidència potencial en les comarques on la vinya i el vi són activitats estructurals de l'economia local.

Al Penedès, la producció de vins i escumosos, la presència de cellers de dimensions molt diverses i la importància de la indústria vitivinícola fan especialment rellevants les mesures de modernització i promoció internacional.

A la Terra Alta, el sector vitivinícola constitueix un dels principals motors econòmics i un element essencial de la identitat territorial. La garnatxa blanca, les produccions emparades per la DO Terra Alta i el creixement de les experiències enoturístiques ofereixen oportunitats per reforçar la diferenciació comercial i la valorització del producte.

Al Priorat i al Montsant, la singularitat dels paisatges vitícoles, la qualitat dels vins i la projecció internacional dels cellers configuren un model en què la preservació del territori, la rendibilitat de les explotacions i el valor afegit dels productes estan estretament relacionats.

Altres zones com la Conca de Barberà, l'Empordà, el Bages, Alella, Costers del Segre i la resta de territoris productors també afronten la necessitat d'adaptar els processos productius, reforçar la comercialització i garantir la continuïtat de l'activitat agrària.

La distribució territorial concreta dels pagaments no queda detallada en el balanç general anunciat pel Departament, de manera que no es poden atribuir imports específics a cadascuna d'aquestes comarques.

La vinculació entre vi, gastronomia i enoturisme, un factor de valor afegit

Més enllà de l'activitat estrictament agrícola i industrial, el sector vitivinícola té una vinculació directa amb la gastronomia, la restauració, el comerç especialitzat i el turisme.

Els cellers visitables, les rutes del vi, els tastos, les experiències de maridatge i les activitats vinculades a la cultura vitivinícola contribueixen a diversificar les fonts d'ingressos de les empreses i a generar noves oportunitats econòmiques als territoris productors.

La restauració desenvolupa igualment un paper important en la promoció dels vins catalans, mitjançant la seva presència a les cartes, la recomanació de referències de proximitat i la valorització de les denominacions d'origen.

Aquesta relació entre producció, gastronomia i turisme permet incrementar el valor afegit dels productes, reforçar la identitat de les destinacions i afavorir un model econòmic vinculat al paisatge i al patrimoni cultural.

La millora de la competitivitat dels cellers i la consolidació de la seva presència comercial poden contribuir, per tant, al desenvolupament d'altres activitats econòmiques complementàries.

Un sector estratègic davant la transformació dels mercats i el canvi climàtic

Els ajuts arriben en un moment en què la vitivinicultura catalana afronta transformacions importants.

La irregularitat de les precipitacions, els períodes de sequera, les temperatures elevades i els nous riscos climàtics obliguen a revisar pràctiques agrícoles i introduir sistemes de producció més resilients.

Al mateix temps, l'evolució dels hàbits de consum i les dificultats comercials en determinats segments del mercat plantegen la necessitat d'enfortir la diferenciació dels productes, la promoció exterior i la capacitat d'adaptació empresarial.

En aquest context, les polítiques públiques de suport al sector han de contribuir tant a la modernització de les explotacions com a la viabilitat econòmica dels viticultors i dels cellers.

El manteniment de l'activitat vitivinícola també té una dimensió territorial important: la vinya contribueix a configurar el paisatge, mantenir activitat econòmica als municipis rurals, generar ocupació i preservar coneixements i tradicions vinculats al territori.

Els prop de 17 milions d'euros abonats durant el 2026 constitueixen així un instrument de suport a la competitivitat del sector i a la seva adaptació als reptes productius, comercials i ambientals.

Cal remarcar que les quantitats anunciades corresponen a pagaments ja efectuats fins al 15 d'octubre de 2026, i no a una nova convocatòria oberta per aquest import. Les empreses i explotacions interessades en futures línies de suport hauran de consultar els terminis i les bases específiques de cada intervenció.