Actualitat

• 27 Octubre 2026

- L'Indicador de Confiança de l'Hostaleria del tercer trimestre de 2026 reflecteix prudència davant dels pròxims dotze mesos i situa la reducció de les càrregues fiscals entre les principals prioritats del sector.

- Hostelería de España ha fet arribar als diferents partits polítics un document amb 30 propostes i ha sol·licitat reunions per abordar les necessitats de la pròxima legislatura.

- El manteniment de l'IVA reduït, la contenció dels costos, la simplificació administrativa, la formació i el suport a la modernització figuren entre les demandes de l'organització.

El 54,7% dels empresaris de l'hostaleria considera que les pròximes eleccions generals poden contribuir molt o bastant a reforçar la confiança dels consumidors i afavorir la despesa en hostaleria. Així ho recull l'Indicador de Confiança de l'Hostaleria corresponent al tercer trimestre de 2026, que reflecteix un optimisme moderat sobre el possible efecte de la cita electoral: davant d'aquesta majoria, un 38% preveu poca o cap influència.

Aquestes expectatives conviuen amb una actitud prudent respecte a l'evolució dels negocis. El 52,3% de les empreses afronta els pròxims dotze mesos amb cautela i el 27,2% ho fa amb preocupació o molta preocupació, mentre que el 20,5% manifesta força o molta confiança. En aquest context, la reducció de les càrregues fiscals encapçala les prioritats assenyalades pels enquestats, seguida de la contenció dels costos energètics, el suport a la contractació i a l'ocupació i les mesures per fer front a l'absentisme per incapacitat temporal. També reben una valoració elevada el suport a la inversió, la simplificació administrativa i la formació professional.

Amb aquestes necessitats com a marc de referència, Hostelería de España ha enviat als diferents partits polítics les seves propostes davant les pròximes eleccions generals i ha sol·licitat reunions per presentar les prioritats del sector i abordar-ne la incorporació a l'agenda de la pròxima legislatura. El document recull 30 mesures articulades en cinc àmbits: política econòmica i fiscalitat; empreses, pimes i autònoms; gastronomia i turisme enogastronòmic; formació professional; i sostenibilitat i cadena de valor.

Aquestes propostes responen al pes econòmic i social d'un sector que aplega més de 300.000 empreses i genera ocupació directa per a 2 milions de professionals. El conjunt de l'hostaleria representa el 6,7% del PIB, mentre que la restauració aporta, per si sola, el 4,7%. La seva activitat impulsa, a més, una àmplia cadena de valor vinculada a l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la indústria agroalimentària i els serveis i subministraments per als establiments.

Fiscalitat i condicions de competència

Entre les principals demandes, l'organització planteja garantir el manteniment de l'IVA reduït del 10% en l'hostaleria, eliminar el sobrecost de cotització dels treballadors extres i actualitzar el valor nominal dels vals de menjar fins als 14 euros, amb deducció en l'IRPF. Així mateix, reclama avançar cap a unes condicions de competència equivalents entre els operadors que desenvolupen una mateixa activitat, equiparant les exigències fiscals, sanitàries, laborals i de llicències en els diferents formats d'oferta gastronòmica.

El document també proposa la creació d'una Direcció General d'Indústries d'Hostaleria i Turisme, dins del Ministeri d'Indústria i Turisme, amb pressupost propi i capacitat per coordinar les polítiques públiques que afecten el sector. A això s'hi afegeixen un marc permanent de protecció de l'ocupació i un pla de protecció de l'ocupació davant d'emergències climàtiques o catàstrofes naturals.

Menys burocràcia i suport a les pimes i als autònoms

Hostelería de España sol·licita un pla estatal de simplificació normativa específic per a pimes, microempreses i autònoms, que redueixi les duplicitats informatives i registrals, agilitzi els tràmits i faciliti l'accés de les petites empreses a la contractació pública. En l'àmbit laboral, planteja contenir l'increment de les cotitzacions socials, promoure incentius a la contractació i adequar els instruments de contractació a l'estacionalitat de l'activitat.

Entre les propostes també figura un pla per agilitzar els diagnòstics i les rehabilitacions en els processos d'incapacitat temporal, amb una participació assistencial més gran de les mútues. L'organització també inclou la millora de la protecció social dels autònoms, ajuts estructurals per a les micropimes de l'hostaleria del medi rural i mecanismes que facilitin el relleu generacional i la continuïtat dels negocis tradicionals.

Gastronomia i turisme enogastronòmic

La defensa de la gastronomia tradicional espanyola i l'impuls del turisme enogastronòmic constitueixen un altre dels eixos del document. Hostelería de España proposa un pla de suport a la restauració tradicional, la preservació del coneixement de les cuines regionals i una línia permanent d'acció institucional que contribueixi a diversificar i desestacionalitzar l'oferta turística. També planteja reforçar iniciatives com Saborea España, el Dia Mundial de la Tapa i Tapear nos Une, juntament amb una col·laboració més estreta amb les organitzacions interprofessionals agroalimentàries i els productors de proximitat.

Formació professional connectada amb les necessitats del sector

En matèria de qualificació, l'organització reclama una formació professional més connectada amb les necessitats reals de les empreses, amb una atenció especial a les micropimes i als autònoms. Per aconseguir-ho, proposa impulsar l'FP dual, incentivar la participació empresarial, reforçar el paper dels interlocutors socials i potenciar els centres de formació com a espais d'innovació i suport al teixit productiu.

Una transició sostenible adaptada a la realitat de l'hostaleria

Les propostes inclouen un pla integral de modernització, liquiditat i transició sostenible, amb programes estables d'ajuts, finançament i incentius per renovar equipaments, millorar l'eficiència energètica i avançar en digitalització i economia circular. L'organització demana que les noves obligacions ambientals vagin acompanyades de suport operatiu i econòmic que permeti afrontar les inversions sense comprometre la viabilitat dels establiments.

En relació amb el futur Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d'envasos (SDDR), Hostelería de España sol·licita un disseny que tingui en compte les particularitats del canal de l'hostaleria, reconegui la logística inversa a través dels distribuïdors i prevegi la figura voluntària i compensada del punt de retorn social. El document també aborda la millora de la distribució urbana de mercaderies, el suport als plans associatius de sostenibilitat i la promoció de les terrasses com a espais de convivència, amb seguretat jurídica i una integració adequada en l'entorn.

Amb l'enviament d'aquestes propostes i la sol·licitud de reunions, Hostelería de España busca obrir un diàleg amb les diferents formacions polítiques sobre les mesures necessàries per millorar l'entorn empresarial, afavorir la inversió i l'ocupació i reforçar la competitivitat del sector durant la pròxima legislatura.