Actualitat

• 25 Octubre 2026

L'Indicador de Confiança Hostelera, elaborat per Hostelería de España en col·laboració amb la Universitat Nebrija, retrocedeix fins als 92,6 punts, després de la recuperació del trimestre anterior.

Els empresaris alerten de l'augment dels costos, la pressió fiscal i les dificultats laborals, mentre que el 52,3% afronta els pròxims dotze mesos amb cautela.

La confiança dels empresaris de l'hostaleria espanyola ha tornat a situar-se en terreny negatiu durant el tercer trimestre de 2026, després de la millora experimentada entre abril i juny. Així ho recull el nou Indicador de Confiança Hostelera, elaborat trimestralment per Hostelería de España, en col·laboració amb la Universitat Nebrija, que analitza la percepció dels professionals del sector sobre l'evolució dels seus negocis, les perspectives econòmiques i els factors que condicionen la seva activitat.

L'estudi situa l'indicador general en 92,6 punts, per sota del llindar de 100 que marca l'equilibri entre les valoracions positives i negatives. Aquesta xifra representa una caiguda d'11,2 punts respecte del segon trimestre, quan havia arribat als 103,8 punts, tot i que es manté 3,5 punts per sobre del registre corresponent al mateix període de 2025.

Els resultats evidencien un canvi en les expectatives empresarials, especialment pel que fa al tancament de l'exercici 2026, en un context de costos empresarials elevats, pressió fiscal i dificultats per mantenir la rendibilitat dels establiments.

Un tercer trimestre amb més activitat, però amb pitjors expectatives de futur

Les dades de l'informe posen de manifest una situació aparentment contradictòria: tot i que la valoració de l'activitat respecte del trimestre anterior continua sent positiva, les previsions per als pròxims mesos empitjoren considerablement.

En concret, el 42,6% dels empresaris enquestats afirma que les vendes han millorat respecte del segon trimestre, mentre que el 33% considera que han empitjorat. Això representa un saldo positiu de 9,6 punts, encara que inferior als 13,5 punts registrats durant el trimestre anterior.

En canvi, quan la comparació es fa amb el tercer trimestre de 2025, la percepció és més desfavorable: només el 30,2% dels empresaris considera que les vendes han augmentat, davant del 40,2% que afirma haver registrat una evolució negativa.

La principal preocupació apareix en les perspectives per al quart trimestre. El 46,3% dels enquestats preveu una reducció de l'activitat, mentre que només el 24,5% espera una millora. El saldo d'expectatives cau fins als -21,7 punts, després de dos trimestres consecutius amb previsions favorables.

Aquesta evolució reflecteix la prudència amb què els empresaris afronten el final de l'any, especialment en un sector caracteritzat per l'estacionalitat, la dependència del consum de les famílies i el pes dels costos fixos.

La pressió fiscal continua sent la principal preocupació dels empresaris

Un dels resultats més significatius de l'estudi és la persistència de la pressió fiscal com a principal factor intern que condiciona negativament els resultats empresarials.

Els establiments d'hostaleria i restauració afronten un conjunt d'obligacions tributàries i càrregues administratives que, sumades als costos de funcionament, incideixen directament en els seus marges de rendibilitat.

A aquesta preocupació s'afegeix l'increment del cost de l'energia, que experimenta una de les pujades més destacades de l'indicador: la seva valoració negativa creix 0,46 punts respecte del segon trimestre i 0,55 punts en comparació amb el mateix període de 2025.

Els costos de les matèries primeres ocupen la tercera posició entre els principals condicionants interns, seguits dels costos salarials.

Aquesta combinació de factors afecta especialment els petits establiments independents, que disposen de menys capacitat per negociar preus de subministrament, absorbir increments de costos o repercutir-los íntegrament en els consumidors.

Per a la restauració, l'encariment dels aliments, l'energia, el personal i altres serveis essencials representa un repte permanent per mantenir preus competitius sense comprometre la qualitat de l'oferta ni la viabilitat econòmica dels negocis.

Els preus i la productivitat laboral condicionen l'evolució del sector

Pel que fa als factors externs, l'informe assenyala que els preus alts i mitjans passen a ocupar la primera posició entre els elements que més influeixen en els resultats empresarials, pràcticament al mateix nivell que la productivitat de l'ocupació.

Els costos financers se situen en tercer lloc, amb un increment de la seva incidència respecte del trimestre anterior.

La productivitat laboral continua sent una qüestió especialment rellevant per a les empreses del sector, que necessiten equilibrar les plantilles amb les fluctuacions de la demanda, garantir la qualitat del servei i afrontar les dificultats de cobertura de determinats llocs de treball.

En aquest escenari, la disponibilitat de professionals qualificats, la formació contínua, la gestió eficient dels recursos humans i l'adequació del marc laboral a les particularitats de l'activitat continuen sent qüestions estratègiques per al futur de l'hostaleria.

Els empresaris reclamen una reducció de les càrregues fiscals i dels costos empresarials

L'edició del tercer trimestre incorpora un apartat específic dedicat a conèixer les prioritats que els empresaris consideren que haurien d'abordar les administracions públiques i el pròxim Govern de l'Estat.

Les conclusions mostren una demanda clara de mesures que contribueixin a millorar la competitivitat i reduir les càrregues que suporten les empreses.

La reducció de les càrregues fiscals encapçala les reivindicacions, seguida de les mesures per contenir els costos energètics, el suport a la contractació i l'ocupació i la lluita contra l'absentisme laboral.

També obtenen valoracions elevades les actuacions de suport a la inversió empresarial, la simplificació administrativa, la reducció de la burocràcia i la millora de la formació i qualificació professional.

L'estudi evidencia, per tant, que les preocupacions del sector no se centren únicament en l'evolució de les vendes, sinó també en la necessitat de disposar d'un entorn regulador i econòmic que faciliti l'activitat de les petites i mitjanes empreses.

Entre les qüestions plantejades pels empresaris també destaquen la necessitat de facilitar l'accés al personal qualificat, contenir els costos de les matèries primeres i afavorir la recuperació del poder adquisitiu dels consumidors.

El 54,7% considera que les pròximes eleccions generals podrien afavorir la confiança dels consumidors

Una altra de les novetats d'aquesta edició és la consulta als empresaris sobre la possible influència de les pròximes eleccions generals en la confiança econòmica i el consum en hostaleria.

Segons l'enquesta, el 54,7% dels participants considera que les eleccions podrien contribuir molt o bastant a reforçar la confiança dels consumidors i afavorir la despesa en hostaleria.

Per contra, el 38% estima que tindran poca o cap influència, mentre que el 7,3% no es pronuncia.

Aquestes dades reflecteixen les expectatives dels empresaris davant d'un possible nou escenari polític i econòmic, sense que això impliqui necessàriament que la celebració electoral hagi de traduir-se en un augment efectiu del consum.

Pel que fa a l'evolució prevista dels seus negocis durant els pròxims dotze mesos, el 52,3% afirma que afronta aquest període amb cautela, el 27,2% manifesta preocupació i només el 20,5% expressa bastanta o molta confiança.

La FIHRT reivindica mesures que reforcin la viabilitat i la competitivitat de les empreses

Per a la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), les conclusions d'aquest indicador posen de manifest la necessitat de continuar defensant polítiques que contribueixin a millorar les condicions en què desenvolupen la seva activitat els establiments d'hostaleria, restauració i allotjament turístic.

La Federació considera essencial que les administracions tinguin en compte les particularitats de les microempreses, petites empreses i negocis familiars que constitueixen una part fonamental del sector, especialment en els municipis i comarques on l'activitat turística i gastronòmica contribueix decisivament a l'ocupació i a l'economia local.

En aquest sentit, les preocupacions recollides per l'informe reforcen la importància de continuar treballant en diversos àmbits prioritaris: una fiscalitat proporcionada, la contenció dels costos empresarials, la simplificació dels tràmits administratius, la formació i professionalització del sector i un marc laboral que permeti donar resposta a les necessitats reals de les empreses.

També resulta fonamental que les administracions reconeguin el paper que exerceixen els establiments d'hostaleria en la dinamització econòmica, la cohesió territorial, el manteniment de l'activitat comercial i la promoció turística dels municipis.

La recuperació de l'activitat no sempre es tradueix en una millora de la rendibilitat empresarial. Per això, resulta necessari analitzar no només les xifres de vendes o d'afluència turística, sinó també l'evolució dels costos, els marges comercials i la capacitat de les empreses per mantenir la seva activitat a mitjà i llarg termini.

Un indicador de referència per conèixer la realitat empresarial de l'hostaleria

L'Indicador de Confiança Hostelera s'elabora des de l'any 2009 per Hostelería de España, en col·laboració amb la Universitat Nebrija, mitjançant enquestes dirigides a establiments d'allotjament, restaurants, bars, cafeteries, locals d'oci nocturn i cadenes de restauració.

En aquesta edició, el 47,3% de les respostes correspon a restaurants, el 25% a allotjaments, el 15,2% a bars, el 8% a cafeteries, el 3,7% a establiments d'oci nocturn i el 0,8% a cadenes de restauració.

Els resultats ofereixen una radiografia de la percepció empresarial del conjunt del sector a Espanya i permeten identificar tendències, preocupacions i necessitats compartides.

Hostelería de España ha anunciat que també facilitarà informes territorials específics d'aquelles províncies en què s'hagi assolit un nombre de respostes suficient per obtenir resultats representatius.

Des de la FIHRT es considera important continuar promovent la participació dels empresaris catalans en aquests instruments de consulta, amb l'objectiu de disposar d'informació cada vegada més representativa de la realitat del sector i traslladar les seves necessitats a les administracions competents.

Les conclusions d'aquest tercer trimestre evidencien que, malgrat la capacitat de resistència i adaptació demostrada pel sector, el manteniment de la confiança empresarial dependrà en bona mesura de l'evolució dels costos, la demanda i les condicions en què els establiments poden desenvolupar la seva activitat.