Els serveis impulsen l'economia de les Terres de l'Ebre, amb el repte de consolidar una ocupació més estable
L’informe trimestral de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV constata una evolució favorable del territori, però alerta de l’estacionalitat laboral i de les diferències entre comarques.
L’economia de les Terres de l’Ebre manté una trajectòria favorable, amb els serveis com a principal motor de creixement i una millora del mercat laboral en els darrers anys. Així ho recull l’Informe de conjuntura econòmica del tercer trimestre de 2026 de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili, que també identifica reptes pendents per convertir aquest dinamisme en ocupació estable i en un desenvolupament territorial més equilibrat.
L’estudi, que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Fundació URV, s’ha presentat a la Cambra de Comerç de Tortosa, juntament amb un monogràfic sobre el capital natural del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La jornada ha inclòs les experiències empresarials d’Infosa, dedicada a la producció de sal marina, i de Musclarium, vinculada al turisme i la gastronomia.
El balanç es produeix en un context internacional condicionat per la inestabilitat geopolítica, les tensions energètiques i la persistència de la inflació. Malgrat aquestes dificultats, la demarcació de Tarragona va registrar un increment del valor afegit brut del 3,1% el 2025, lleugerament superior al 3% del conjunt de Catalunya.
Una millora laboral que conviu amb l’estacionalitat
A les Terres de l’Ebre, l’atur registrat va disminuir un 14% entre el gener de 2022 i el gener de 2026: va passar de 9.484 a 8.155 persones, amb una reducció de 1.329 persones. En aquest mateix període, la taxa d’atur registrat va baixar del 12,48% al 10,34%.
L’evolució durant el 2026, però, mostra que la millora encara presenta oscil·lacions importants. El nombre de persones aturades es va reduir fins a les 7.429 al maig, amb una taxa del 9,07%, però va tornar a augmentar durant els mesos següents. A l’agost, el territori comptabilitzava 8.276 persones aturades i una taxa del 10,03%, superior al 8,29% català.
Aquest comportament posa de manifest la necessitat de reforçar la continuïtat de l’activitat econòmica i la capacitat de generar llocs de treball durant tot l’any. L’informe assenyala la inversió, la innovació i la diversificació productiva com a vies per avançar cap a una ocupació més estable i de qualitat.
Els serveis lideren el creixement, amb diferències entre comarques
La perspectiva de llarg termini confirma el protagonisme dels serveis a l’economia ebrenca. Entre el 2013 i el 2023, el valor afegit brut d’aquest sector va créixer un 23%, mentre que la indústria va avançar un 17,4%. El creixement acumulat del conjunt de l’economia de les Terres de l’Ebre va ser del 19,2%.
Les dades també evidencien trajectòries desiguals. El Montsià va registrar un increment del VAB del 30% durant aquest període, seguit del Baix Ebre, amb un 18,4%; la Ribera d’Ebre, amb un 13,5%, i la Terra Alta, amb un 5,6%.
Per a l’hostaleria, la restauració i el turisme, aquest escenari reforça l’interès de desenvolupar propostes que connectin gastronomia, producte local, paisatge i patrimoni. La creació d’experiències complementàries i la col·laboració entre empreses poden contribuir a distribuir l’activitat al llarg de l’any i entre les diferents comarques.
El patrimoni natural, un actiu per al desenvolupament
El monogràfic presentat amb l’informe amplia l’anàlisi econòmica incorporant una valoració monetària dels recursos naturals. Segons les estimacions exposades per la URV, el capital natural de les Terres de l’Ebre se situa en 2.335 milions d’euros, davant dels 1.399 milions del Camp de Tarragona.
El treball defensa que aquesta riquesa s’incorpori a les decisions d’ordenació territorial i desenvolupament econòmic. Per a una destinació on els ecosistemes, el paisatge i la producció agroalimentària formen part essencial de l’atractiu turístic, conservar aquests recursos també significa preservar les bases de l’activitat empresarial futura.
L’informe planteja, així, un creixement que combini competitivitat, innovació i ocupació de qualitat amb la protecció del patrimoni natural i el benestar de la població.