• 30 Octubre 2026

Barcelona acollirà del 3 al 5 de novembre un dels principals congressos internacionals sobre ciutats i territoris intel·ligents, amb la intel·ligència artificial, la gestió de dades, la mobilitat sostenible i la transformació digital com a grans protagonistes.

Unes innovacions que poden contribuir a millorar la competitivitat de les destinacions i de les empreses turístiques.

Barcelona es convertirà, del 3 al 5 de novembre de 2026, en un punt de trobada mundial de la innovació urbana amb la celebració de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), a Fira de Barcelona.

Sota el lema Urban Solutions, Real Impact (Solucions urbanes, impacte real), el congrés reunirà administracions, empreses tecnològiques, institucions, investigadors i professionals d’arreu del món per presentar solucions als grans reptes de les ciutats i els territoris.

Tot i que tradicionalment aquest esdeveniment s’ha relacionat amb la transformació de les ciutats, moltes de les innovacions que s’hi debatran tenen una aplicació directa sobre el turisme, l’hostaleria i la restauració.

La gestió dels fluxos de visitants, l’ús de la intel·ligència artificial, l’eficiència energètica, la mobilitat, la sostenibilitat ambiental i la digitalització dels serveis poden transformar la manera com funcionen les destinacions turístiques i les empreses que hi desenvolupen la seva activitat.

Per a la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), aquests avenços representen una oportunitat per reforçar un model turístic competitiu, sostenible i capaç de generar beneficis econòmics i socials al conjunt del territori.

Del turisme tradicional a les destinacions turístiques intel·ligents

Un dels grans reptes del sector turístic és evolucionar cap a destinacions que siguin capaces de gestionar millor els seus recursos i adaptar-se a les necessitats dels visitants, dels residents i de les empreses.

El concepte de destinació turística intel·ligent va molt més enllà de disposar d’una aplicació mòbil o d’una pàgina web de promoció turística.

Implica utilitzar les dades, la tecnologia i la innovació per millorar la planificació, la governança, l’accessibilitat, la sostenibilitat i l’experiència turística.

Per exemple, conèixer els fluxos de visitants permet identificar els moments i espais de major concentració turística, detectar oportunitats per distribuir millor l’activitat i promoure experiències en zones menys freqüentades.

Aquestes eines també poden contribuir a la desestacionalització, un dels principals reptes de moltes destinacions catalanes.

Per als hotels, càmpings, allotjaments rurals, restaurants i empreses d’activitats turístiques, disposar d’informació actualitzada sobre l’evolució de la demanda pot facilitar decisions sobre ocupació, preus, personal, serveis i estratègies comercials.

Dubrovnik i Medellín: experiències internacionals per repensar el turisme urbà

Una de les sessions del programa oficial més directament relacionades amb el sector turístic tindrà lloc el dijous 5 de novembre, a les 10.50 h, sota el títol From Visitors to Value: Rethinking Urban Tourism (Dels visitants al valor: repensar el turisme urbà).

La sessió comptarà amb representants de Dubrovnik, a Croàcia, i Medellín, a Colòmbia, dues ciutats que aportaran experiències sobre la gestió turística i la transformació urbana.

El debat abordarà com les dades, les eines digitals i els nous models de governança poden ajudar a millorar la gestió dels visitants, reforçar la identitat cultural, afavorir l’accessibilitat i contribuir al desenvolupament sostenible.

L’interès d’aquest enfocament rau a superar una visió del turisme centrada exclusivament en el nombre de visitants i avançar cap a una valoració més àmplia de la seva aportació econòmica, social i territorial.

Des de la perspectiva de la FIHRT, aquest plantejament resulta especialment rellevant: la competitivitat turística no s’hauria de mesurar únicament pel volum de visitants, sinó també per la qualitat de l’activitat, la rendibilitat empresarial, l’ocupació generada i la contribució del turisme a l’economia local.

La intel·ligència artificial, una oportunitat per a hotels, restaurants i empreses turístiques

La intel·ligència artificial serà una de les tecnologies protagonistes del congrés, amb sessions dedicades a les seves aplicacions en la gestió pública, la mobilitat, els serveis i la presa de decisions.

Però les seves possibilitats també són especialment interessants per a les petites i mitjanes empreses turístiques.

En el cas dels allotjaments, les eines d’intel·ligència artificial poden contribuir a millorar la previsió de la demanda, optimitzar els processos de reserva, personalitzar l’atenció als clients i reforçar les estratègies de comercialització.

En la restauració, aquestes tecnologies poden ajudar a planificar les compres, gestionar els estocs, reduir el malbaratament alimentari, organitzar els torns de treball o millorar l’atenció i la comunicació amb els clients.

També poden facilitar la traducció de cartes i continguts, la gestió de ressenyes, l’elaboració de campanyes de promoció i l’automatització de tasques administratives.

No obstant això, la incorporació d’aquestes eines requereix formació, criteris de protecció de dades i una anàlisi realista de les necessitats de cada negoci.

El repte no és simplement incorporar tecnologia, sinó aconseguir que aquesta millori la productivitat, la rendibilitat i la qualitat del servei.

Mobilitat intel·ligent: un factor clau per a l’activitat turística

La mobilitat és un dels àmbits amb més incidència sobre l’experiència dels visitants i el funcionament diari de les empreses turístiques.

L’Smart City Expo abordarà qüestions com la integració dels diferents sistemes de transport, l’ús de dades per gestionar la circulació, els vehicles autònoms, les zones de baixes emissions i les noves solucions de transport sostenible.

Per al sector de l’hostaleria i la restauració, aquestes innovacions poden tenir conseqüències importants.

L’accessibilitat als establiments, el transport dels treballadors, la distribució de mercaderies, les operacions de càrrega i descàrrega i els desplaçaments dels visitants condicionen directament la competitivitat empresarial.

En aquest sentit, una planificació intel·ligent de la mobilitat hauria de tenir en compte les necessitats del teixit econòmic local i garantir l’accés a les zones comercials, gastronòmiques i turístiques.

Això resulta especialment important en municipis amb una elevada afluència turística, en centres històrics i en destinacions rurals amb una oferta limitada de transport públic.

Sostenibilitat, eficiència energètica i adaptació al canvi climàtic

La sostenibilitat serà un altre dels grans eixos de l’Smart City Expo 2026.

El congrés inclourà debats sobre transició energètica, descarbonització, economia circular, gestió dels recursos hídrics i adaptació de les ciutats als efectes del canvi climàtic.

Aquestes qüestions són especialment rellevants per a un sector com l’hostaleria, caracteritzat per un consum important d’energia i aigua i per la necessitat d’adaptar-se a noves exigències ambientals.

La incorporació de sistemes intel·ligents de gestió energètica, sensors per controlar els consums, tecnologies d’estalvi d’aigua o eines digitals per reduir els residus pot contribuir a disminuir els costos d’explotació i millorar la sostenibilitat dels establiments.

Aquesta transformació també afecta les destinacions turístiques, que han de preparar-se per afrontar episodis de calor extrema, sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics que poden condicionar l’activitat.

La innovació tecnològica pot ajudar a anticipar aquests riscos i millorar la capacitat de resposta de les empreses i les administracions.

Per a la FIHRT, la sostenibilitat ha d’anar acompanyada d’instruments de suport, assessorament i finançament que permetin a les petites empreses afrontar les inversions necessàries sense comprometre la seva viabilitat.

Turisme gastronòmic, enoturisme i patrimoni: noves oportunitats per al territori

Les tecnologies vinculades a les ciutats i destinacions intel·ligents també poden contribuir a donar més visibilitat als recursos gastronòmics, culturals i naturals.

Les plataformes digitals, els sistemes d’informació territorial, les experiències interactives i l’anàlisi de dades poden ajudar a connectar els visitants amb restaurants, cellers, productors agroalimentaris, allotjaments i activitats del territori.

A Catalunya, aquestes possibilitats són especialment interessants per a les comarques que treballen en la promoció del turisme gastronòmic, l’enoturisme i les experiències vinculades al patrimoni natural i cultural.

Les eines digitals poden facilitar la creació de rutes temàtiques, itineraris gastronòmics, experiències de proximitat i productes combinats entre diferents empreses.

Així mateix, poden ajudar a donar visibilitat a municipis i establiments situats fora dels circuits turístics més habituals.

Aquesta orientació permetria reforçar la diversificació de l’oferta, afavorir una distribució territorial més equilibrada dels visitants i generar oportunitats per a les petites empreses.

Les administracions catalanes presentaran projectes de digitalització turística

Entre les iniciatives que es donaran a conèixer durant el congrés destaquen les impulsades per la Diputació de Barcelona i diferents ajuntaments.

El dimarts 3 de novembre, la Diputació presentarà eines digitals per millorar la gestió de les destinacions, com ara un visor de rutes turístiques, un estudi sobre maduresa digital i un sistema d’intel·ligència turística aplicat als espais naturals.

També es presentarà el projecte LIBECCIO, desenvolupat amb la participació de l’Ajuntament de Terrassa, orientat a millorar la gestió turística mitjançant l’aprofitament de les dades.

Per la seva banda, Barcelona exposarà experiències d’anàlisi dels fluxos de visitants en espais de gran afluència turística.

Aquestes iniciatives exemplifiquen com les tecnologies de dades poden ajudar les administracions a conèixer millor el funcionament de les destinacions i prendre decisions més fonamentades.

Tanmateix, perquè aquests projectes tinguin un impacte real sobre l’economia turística, és important que la informació i el coneixement generats arribin també al teixit empresarial.

La col·laboració publicoprivada, imprescindible per transformar el sector

La transformació digital de les destinacions turístiques no pot ser una iniciativa exclusiva de les administracions o de les grans empreses tecnològiques.

Els gremis, les associacions empresarials i les petites i mitjanes empreses han de tenir un paper actiu en la identificació de necessitats, el desenvolupament de solucions i l’avaluació dels resultats.

Aquest plantejament és especialment important en territoris amb una estructura empresarial formada majoritàriament per negocis familiars, persones autònomes i petites empreses.

L’aplicació pràctica de la tecnologia requereix eines accessibles, formació, acompanyament i recursos econòmics adaptats a la realitat de cada establiment.

En aquest context, les organitzacions empresarials poden actuar com a instruments de connexió entre administracions, empreses tecnològiques i teixit productiu, facilitant la transferència de coneixement i la implantació de projectes.

També resulta fonamental garantir que les noves polítiques de gestió de les destinacions es desenvolupin amb la participació del sector, evitant que les decisions es prenguin sense considerar-ne els efectes sobre les empreses i l’ocupació.

La FIHRT defensa una transformació digital que generi valor per a les empreses

Des de la FIHRT, la celebració de l’Smart City Expo World Congress representa una oportunitat per reflexionar sobre el futur del turisme i sobre el paper que han de tenir la innovació i la tecnologia en el desenvolupament econòmic dels territoris.

La Federació considera necessari que les polítiques de transformació digital incorporin la realitat de les petites i mitjanes empreses d’hostaleria, restauració i turisme, i que les inversions tecnològiques es tradueixin en millores concretes de competitivitat.

L’accés a les dades turístiques, la formació en intel·ligència artificial, la digitalització dels processos empresarials, l’eficiència energètica i el desenvolupament de nous productes turístics són àmbits que poden contribuir a reforçar el sector.

Al mateix temps, cal avançar en models de governança que facilitin la participació de les organitzacions empresarials i permetin compartir informació, coneixement i bones pràctiques entre territoris.

El turisme intel·ligent no ha de ser exclusivament una qüestió de tecnologia, sinó una manera de gestionar millor les destinacions, reforçar les empreses i generar més valor per al conjunt de la societat.

En definitiva, l’Smart City Expo 2026 ofereix un aparador internacional de solucions que poden contribuir a transformar el turisme dels pròxims anys.

El gran repte serà traslladar aquestes innovacions a la realitat quotidiana dels establiments i aconseguir que els avenços tecnològics arribin a tot el territori, des de les grans destinacions urbanes fins als municipis més petits.

Perquè una destinació turística veritablement intel·ligent no és només aquella que disposa de més tecnologia, sinó aquella que sap utilitzar-la per millorar la qualitat de vida dels residents, l’experiència dels visitants i la competitivitat de les seves empreses.