Vic situa la proteïna d'insectes al centre del debat sobre el futur de l'alimentació sostenible i l'economia circular
Una jornada tècnica celebrada a la capital d’Osona reuneix administracions, investigadors i empreses per analitzar el potencial dels insectes com a font alternativa de proteïnes per a l’alimentació humana i animal, així com les possibilitats d’aprofitar els subproductes de la seva producció en l’agricultura.
Vic ha acollit una jornada dedicada a explorar les oportunitats que ofereix la producció d’insectes en la transformació del sistema agroalimentari, la diversificació de les fonts de proteïna i el desenvolupament de nous models d'economia circular. La trobada, celebrada el passat 29 de setembre de 2026, ha posat de manifest el potencial d'aquesta activitat emergent, però també els reptes econòmics, tecnològics, normatius i de percepció social que encara condicionen la seva implantació.
Sota el títol El valor de la proteïna alternativa d’insectes. Sostenibilitat i circularitat a través de la producció d’insectes, la jornada va reunir representants de l’Administració pública, centres de recerca i empreses vinculades a la innovació alimentària.
La iniciativa va estructurar el debat al voltant de tres grans àmbits: la incorporació de proteïnes d'insectes a l'alimentació humana, la seva utilització en l'alimentació animal i l'aprofitament del frass, un subproducte de la cria d'insectes que pot tenir aplicacions agrícoles.
Una nova font de proteïnes amb potencial alimentari
La recerca de fonts alternatives de proteïna constitueix una de les línies d'innovació del sector agroalimentari europeu. L'augment de la demanda mundial d'aliments, la necessitat d'optimitzar l'ús dels recursos naturals i la voluntat de diversificar les cadenes de subministrament han impulsat l'interès per ingredients que puguin complementar les fonts convencionals de proteïna.
Els insectes presenten característiques nutricionals d'interès, especialment pel seu contingut en proteïnes, greixos i determinats micronutrients. La seva composició varia considerablement segons l'espècie, l'alimentació i els processos de transformació.
A més, determinats sistemes de producció poden requerir menys superfície de sòl i presentar una elevada eficiència de conversió alimentària. No obstant això, el seu impacte ambiental real depèn de factors com el consum energètic, el tipus d'alimentació utilitzada, el transport i l'escala de producció.
La Comissió Europea considera aquestes proteïnes una alternativa complementària que pot contribuir a la diversificació de l'oferta alimentària i a la recerca de sistemes de producció més eficients.
Quins insectes es poden comercialitzar per al consum humà?
Un dels aspectes centrals de la jornada va ser la regulació europea, especialment pel que fa a la seguretat alimentària i a les autoritzacions necessàries per comercialitzar ingredients derivats d'insectes.
La Unió Europea regula aquests productes mitjançant el Reglament (UE) 2015/2283, relatiu als nous aliments (Novel Foods). Aquest marc exigeix una avaluació científica prèvia i una autorització específica abans que es puguin comercialitzar.
Entre les espècies que disposen d'autoritzacions europees per a determinades presentacions i usos alimentaris hi ha:
-
Tenebrio molitor, conegut com a cuc de la farina.
-
Acheta domesticus, el grill domèstic.
-
Locusta migratoria, la llagosta migratòria.
-
Alphitobius diaperinus, el cuc de la farina petit.
El gener de 2025, la Comissió Europea també va autoritzar una nova presentació de pols de larves de Tenebrio molitor tractades amb radiació ultraviolada, destinada a determinades aplicacions alimentàries.
Aquestes autoritzacions no impliquen que qualsevol insecte es pugui incorporar lliurement als aliments. Cada producte ha de complir les condicions específiques establertes per la normativa europea, incloses les formes de presentació, les categories alimentàries, les quantitats màximes i, quan correspongui, les restriccions derivades de la protecció de dades dels sol·licitants.
Seguretat alimentària, al·lèrgens i informació al consumidor
La participació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, en el bloc dedicat a l'alimentació humana, va permetre aprofundir en els reptes de seguretat alimentària que planteja aquest sector.
Un dels punts especialment rellevants és el risc de reaccions al·lèrgiques. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha advertit que determinades proteïnes d'insectes poden provocar reaccions en persones amb al·lèrgies preexistents als crustacis, als àcars de la pols i, en alguns casos, als mol·luscs.
Per aquest motiu, els productes autoritzats han de complir els requisits d'etiquetatge que els siguin aplicables i informar adequadament el consumidor sobre els ingredients i els possibles riscos.
Aquesta qüestió adquireix una importància especial en els establiments de restauració, els serveis de càtering i la indústria d'elaboració d'aliments, que han de garantir la traçabilitat dels ingredients i una informació rigorosa sobre els productes que ofereixen.
El preu i l'acceptació dels consumidors, els principals obstacles
Les intervencions de la jornada van coincidir a identificar diversos condicionants que determinaran l'evolució de la producció de proteïnes d'insectes.
Un dels principals reptes és el cost. La producció industrial encara necessita millorar l'eficiència dels processos, automatitzar determinades fases i assolir una escala que permeti oferir ingredients a preus competitius.
Un segon factor és l'acceptació dels consumidors, especialment en mercats europeus en què el consum d'insectes no forma part dels hàbits gastronòmics tradicionals.
En aquest sentit, els participants van posar l'accent en la necessitat de desenvolupar productes que, més enllà del seu valor nutricional, resultin atractius pel gust, la textura i la facilitat d'incorporació a la dieta.
La transparència informativa, la confiança en els controls sanitaris i la capacitat de comunicar adequadament les característiques dels nous ingredients seran determinants per consolidar aquest mercat.
Aplicacions en l'alimentació animal
La jornada també va analitzar el potencial de les proteïnes d'insectes en l'alimentació animal, un àmbit en què existeixen oportunitats de desenvolupament vinculades a la fabricació de pinsos i aliments per a animals de companyia.
Determinats ingredients obtinguts a partir d'insectes poden constituir una font complementària de proteïnes per a diferents espècies animals, sempre dins dels usos i les condicions previstos per la normativa europea.
Tanmateix, el desenvolupament d'aquest mercat es troba condicionat pels costos de producció, la logística, la disponibilitat de matèries primeres i les limitacions relatives als substrats autoritzats per alimentar els insectes.
Aquest últim aspecte és especialment important: la cria d'insectes no permet utilitzar indiscriminadament qualsevol residu orgànic com a aliment. Els materials emprats han de complir les exigències sanitàries i normatives corresponents.
El frass: convertir els subproductes en recursos agrícoles
Un dels elements més innovadors de la jornada va ser l'anàlisi de les aplicacions del frass, el material resultant de la cria d'insectes, format principalment pels seus excrements, restes del substrat alimentari i altres components derivats de l'activitat dels animals.
Aquest subproducte pot presentar propietats d'interès agronòmic, especialment com a possible font de nutrients i matèria orgànica per als sòls.
La seva valorització podria contribuir a desenvolupar models productius més circulars, en què diferents fluxos materials s'aprofitin per generar nous recursos.
Ara bé, les aplicacions agrícoles del frass requereixen una adequada caracterització de la seva composició, tractaments quan siguin necessaris i el compliment dels requisits sanitaris i de comercialització.
La Unió Europea ja disposa de regulació específica sobre aquest material, especialment pel que fa a les condicions de tractament i utilització com a fertilitzant.
Oportunitats per a la gastronomia i la restauració catalanes
Des de la perspectiva del sector de l'hostaleria i la restauració, l'evolució de les proteïnes alternatives obre un camp d'interès relacionat amb la innovació gastronòmica, la diversificació dels ingredients i la sostenibilitat alimentària.
L'eventual introducció de nous ingredients en la cuina professional pot generar oportunitats per a la recerca culinària, la formulació de productes i el desenvolupament de noves experiències gastronòmiques.
Tanmateix, aquestes possibilitats exigeixen tenir en compte les preferències dels consumidors i, sobretot, garantir el compliment estricte de la normativa de seguretat alimentària.
Per als restaurants, la incorporació de qualsevol ingredient derivat d'insectes requereix verificar-ne l'autorització per a l'ús previst, revisar la informació facilitada pels proveïdors i establir els protocols necessaris de gestió dels al·lèrgens.
La innovació alimentària també pot obrir espais de col·laboració entre escoles d'hostaleria, centres de recerca, productors agroalimentaris i empreses de restauració, amb l'objectiu d'explorar les possibilitats reals d'aquestes noves proteïnes sense perdre de vista el valor de la gastronomia tradicional i dels productes de proximitat.
Osona i Catalunya, territoris amb capacitat per impulsar la innovació agroalimentària
La celebració de la jornada a Vic reforça el paper d'Osona com a espai de debat al voltant de les transformacions del sector agroalimentari.
La comarca compta amb una important tradició vinculada a la ramaderia, la indústria alimentària i la transformació de productes, una realitat que afavoreix la connexió entre les necessitats productives i el desenvolupament de noves solucions tecnològiques.
En aquest context, la investigació sobre proteïnes alternatives pot constituir una línia complementària d'innovació, amb possibles aplicacions tant en la indústria alimentària com en l'agricultura i altres activitats de la cadena de valor.
Les conclusions de la jornada van posar especialment de manifest la necessitat de reforçar la col·laboració entre empreses, centres de recerca i administracions públiques per avançar en la viabilitat econòmica, la seguretat i la sostenibilitat d'aquestes produccions.
La proteïna d'insectes no es planteja com una substitució generalitzada de les fonts convencionals, sinó com una opció complementària dins d'un sistema alimentari cada vegada més diversificat.
El desenvolupament d'aquest sector dependrà de la seva capacitat per combinar innovació, competitivitat, garanties sanitàries, acceptació social i una contribució ambiental demostrable.
Font: Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), Comissió Europea i normativa comunitària sobre nous aliments i subproductes d'insectes.
Vídeo de la jornada
Veure el vídeo sobre la jornada celebrada a Vic