Barcelona posa a prova un nou model de càrrega i descàrrega per facilitar el subministrament a bars, restaurants i hotels

El projecte HORECA HUB Barcelona inicia una prova pilot de sis mesos amb espais reservats, tecnologia de gestió intel·ligent i vuit empreses distribuïdores. La iniciativa vol reduir els desplaçaments innecessaris, millorar l'eficiència logística i adaptar la distribució urbana de mercaderies a les necessitats reals de l'hostaleria i la restauració.

Barcelona ha posat en marxa una iniciativa pionera per millorar la distribució de mercaderies als establiments d'hostaleria i restauració. Es tracta d'HORECA HUB Barcelona, una prova pilot que planteja una nova manera d'organitzar les operacions de càrrega i descàrrega als carrers de la ciutat, especialment en aquelles zones amb una elevada concentració de bars, restaurants, cafeteries i hotels.

El projecte, impulsat en el marc de Barcelona Innova Lab Mobility, compta amb la participació de l'Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona, Mobile World Capital Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l'Associació d'Empreses de Logística i Distribució de Begudes i Alimentació de Catalunya (ADISCAT).

La iniciativa pretén donar resposta a una de les problemàtiques quotidianes del sector: la dificultat de garantir un subministrament àgil, ordenat i eficient en entorns urbans on l'espai disponible per a la càrrega i descàrrega és cada vegada més limitat.

UOC
+1

 

Tres places de càrrega i descàrrega exclusives a l'Eixample i Ciutat Vella

La prova pilot s'ha iniciat amb tres places específiques de càrrega i descàrrega situades en dos punts estratègics de Barcelona: una a la confluència dels carrers de Pau Claris i Casp, a l'Eixample, i dues a la rambla del Raval, a Ciutat Vella.

Aquestes ubicacions permetran analitzar el funcionament del nou model en dos entorns urbans amb una important activitat comercial, gastronòmica i turística.

Durant les franges horàries establertes, els espais quedaran reservats a les empreses distribuïdores participants, que hauran de gestionar-ne l'ús mitjançant una plataforma digital de reserves.

En cadascuna de les tres ubicacions hi participaran set vehicles, que operaran de manera coordinada per optimitzar els lliuraments i evitar que diversos transportistes hagin de circular repetidament pels mateixos carrers buscant estacionament.

La durada mínima de la prova serà de sis mesos, durant els quals es recolliran dades per valorar-ne l'eficiència i estudiar una eventual ampliació del sistema a altres punts de la ciutat.

UOC
+1

 

Un sector que representa el 22,2% dels repartiments de mercaderies de Barcelona

La dimensió de la iniciativa s'entén especialment si es considera el pes de l'hostaleria i la restauració en la distribució urbana de mercaderies.

Segons dades municipals, el canal HORECA concentra el 22,2% dels repartiments de mercaderies que es realitzen a Barcelona.

A més, la distribució urbana de mercaderies representa aproximadament el 17% de la mobilitat de la ciutat, una activitat indispensable per al funcionament de l'economia urbana, però que també genera efectes sobre la circulació, les emissions contaminants i l'ocupació de l'espai públic.

A diferència d'altres activitats logístiques, com el repartiment de paqueteria, la distribució a l'hostaleria presenta particularitats que requereixen solucions adaptades.

Els establiments necessiten rebre aliments frescos, begudes, productes refrigerats, barrils, caixes i altres subministraments amb una freqüència elevada i, sovint, dins de franges horàries condicionades per la preparació dels serveis de dinar i sopar.

A aquesta operativa cal afegir-hi la denominada logística inversa, que inclou la recollida d'ampolles retornables, barrils, caixes, envasos reutilitzables i altres elements vinculats a l'activitat dels establiments.

La manca d'espais pròxims per efectuar aquestes operacions incrementa els temps de repartiment, els costos operatius i les dificultats per garantir un servei eficient als negocis.

UOC
+1

 

Vehicles que funcionaran com a petits centres logístics mòbils

Una de les principals innovacions d'HORECA HUB Barcelona és la utilització dels vehicles de distribució com a microcentres logístics mòbils, coneguts com a microhubs.

En lloc de realitzar múltiples parades per efectuar els lliuraments, els vehicles podran estacionar en espais prèviament reservats i organitzar des d'aquests punts la distribució a diferents establiments de l'entorn.

Els repartiments es completaran a peu o mitjançant sistemes de transport lleuger, mentre que els recorreguts de tornada serviran per recollir els envasos i materials reutilitzables.

D'aquesta manera es pretén reduir el nombre de moviments dels vehicles, disminuir els temps dedicats a buscar estacionament i millorar l'aprofitament de les places disponibles.

El model incorpora una plataforma tecnològica capaç de gestionar les reserves, identificar l'arribada dels vehicles, controlar-ne els temps d'utilització i registrar les operacions de lliurament i recollida.

La UOC aporta coneixement científic mitjançant diferents grups de recerca especialitzats en logística urbana, optimització de sistemes i xarxes sense fils. El projecte utilitza sensors connectats, tecnologia RFID i eines d'anàlisi de dades per estudiar el funcionament de les operacions en condicions reals.

UOC
+1

 

Vuit empreses distribuïdores participen en l'experiència

La prova pilot compta amb la implicació de vuit empreses distribuïdores que operen habitualment en el canal HORECA: DDI – Distribución Directa Integral (Damm), Disbesa, Coseral BCN, Distribuciones Serrano, Dist Crusat, Discer, Qualianza i Euroestrelle.

La participació d'aquestes empreses permetrà contrastar diferents operatives de distribució i analitzar les possibilitats de col·laboració entre operadors que comparteixen zones de repartiment.

L'objectiu no és únicament millorar les condicions d'estacionament, sinó avançar cap a una organització logística que permeti coordinar millor les entregues, optimitzar els recorreguts i reduir les ineficiències del sistema actual.

Una oportunitat per adaptar la mobilitat urbana a les necessitats de l'hostaleria

Des de la perspectiva de la FIHRT, aquesta iniciativa posa sobre la taula una qüestió fonamental: la necessitat que les polítiques de mobilitat urbana tinguin en compte les particularitats de l'activitat econòmica i les necessitats operatives de les empreses d'hostaleria i restauració.

L'abastiment dels establiments constitueix una activitat essencial per garantir el funcionament dels negocis, la qualitat del servei i la disponibilitat dels productes que consumeixen diàriament residents i visitants.

En aquest sentit, la transformació de la mobilitat urbana i la implantació de mesures de sostenibilitat han de ser compatibles amb el manteniment de l'activitat empresarial i la viabilitat de les operacions logístiques.

La prova pilot pot aportar informació útil per abordar qüestions com la disponibilitat de places de càrrega i descàrrega, l'adequació dels horaris de repartiment, la manipulació de mercaderies pesants, la conservació de la cadena de fred o les necessitats específiques dels establiments situats en zones de difícil accés.

Tanmateix, caldrà comprovar si el nou sistema aconsegueix reduir efectivament els temps i costos de distribució, sense traslladar noves càrregues operatives als transportistes ni als establiments receptors.

Aquesta valoració resulta especialment rellevant per als petits negocis de restauració i per als distribuïdors de proximitat, que no sempre disposen de la mateixa capacitat organitzativa o tecnològica que els grans operadors.

Un model que podria estendre's a altres municipis de Catalunya

Tot i que la primera experiència se centra en Barcelona, els resultats d'HORECA HUB podrien servir de referència per a altres municipis catalans amb una elevada activitat comercial, turística i de restauració.

Ciutats amb centres històrics, zones de vianants, importants concentracions de restauració o espais amb fortes oscil·lacions estacionals d'activitat poden presentar necessitats similars, encara que requereixin solucions diferents de les d'una gran ciutat.

Precisament, un dels objectius del projecte és desenvolupar una metodologia flexible que permeti analitzar les necessitats de cada entorn i dissenyar espais de càrrega i descàrrega compartits i adaptables.

La possibilitat d'estendre el model a altres municipis dependrà dels resultats de la prova pilot i de la capacitat d'ajustar les solucions a les característiques de cada territori.

Per a la FIHRT, aquest és un aspecte especialment rellevant, ja que les necessitats logístiques d'un restaurant de Barcelona no són necessàriament les mateixes que les d'un establiment d'una ciutat mitjana, un municipi turístic de costa o una població d'interior.

Per això, qualsevol futura extensió del sistema hauria de partir del coneixement de la realitat empresarial de cada municipi, amb la participació dels gremis d'hostaleria, les empreses distribuïdores i les administracions locals.

Innovació i sostenibilitat sense perdre de vista la competitivitat empresarial

La iniciativa s'emmarca en els objectius de Barcelona per avançar cap a una mobilitat més sostenible, inclosa la voluntat municipal de reduir un 50% les emissions associades a la mobilitat professional l'any 2030.

En el cas de la distribució a l'hostaleria, aquesta transformació exigeix trobar un equilibri entre la reducció de l'impacte ambiental, l'eficiència del transport, les condicions de treball dels professionals del repartiment i les necessitats de subministrament dels negocis.

La prova HORECA HUB Barcelona representa, en aquest sentit, una oportunitat per avançar cap a un model basat en dades i en la col·laboració entre administracions, universitats i empreses.

El repte serà demostrar que una logística urbana més sostenible també pot ser més eficient, accessible i competitiva per als milers de petits establiments d'hostaleria i restauració que depenen diàriament d'un subministrament puntual i de proximitat.

La FIHRT considera que experiències d'aquest tipus han de contribuir a una millor comprensió de les necessitats del sector i a impulsar polítiques urbanes que, més enllà de regular la mobilitat, facilitin l'activitat econòmica i la convivència entre els diferents usos de l'espai públic.