Barcelona presenta una dieta mediterrània renovada: més ciència, sostenibilitat i cultura gastronòmica per afrontar el futur
El XV Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània ha acollit la presentació de la piràmide actualitzada, setze anys després de l’anterior revisió. La trobada reivindica la connexió entre alimentació, hàbits de vida i territori, amb implicacions directes per a la restauració i el conjunt de la cadena alimentària.
Barcelona ha estat novament un punt de trobada internacional per debatre el futur de la dieta mediterrània. El Palau Reial de Pedralbes va acollir, el 27 d’octubre, el XV Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània, celebrat sota el lema «La dieta mediterrània davant els desafiaments del futur».
La jornada, organitzada per la Fundació Dieta Mediterrània amb la participació de la Càtedra de Dieta Mediterrània de la Universitat de Barcelona, s’ha emmarcat en el trentè aniversari de la Fundació. El congrés ha abordat l’actualització del model alimentari mediterrani, els canvis socials que condicionen la manera de menjar i la necessitat de preservar-ne la dimensió cultural.
Una piràmide actualitzada setze anys després
Un dels moments centrals ha estat la presentació de la nova piràmide de la dieta mediterrània, a càrrec del doctor Ramon Estruch, president del congrés i director de la Càtedra UB de Dieta Mediterrània, Salut i Sostenibilitat.
Segons la Fundació, la revisió s’ha elaborat a partir de les evidències científiques més recents i ha estat valorada per més de 100 especialistes internacionals.
Les orientacions divulgades reforcen el protagonisme de l’oli d’oliva verge extra, els llegums, els cereals integrals, els lactis fermentats i el peix. Alhora, plantegen reduir la carn vermella i processada i minimitzar els ultraprocessats.
La representació també dona visibilitat a l’activitat física, el descans, els àpats compartits, la cultura i la sostenibilitat. La transmissió d’aquest llegat a les noves generacions apareix com una de les preocupacions principals expressades durant la presentació.
Salut i cultura alimentària, una mateixa mirada
Aquesta aproximació connecta amb un debat científic més ampli: entendre la dieta mediterrània a través del conjunt de pràctiques que l’acompanyen.
Un document de consens publicat el 2026 per la Societat Espanyola d’Arteriosclerosi i la Societat Espanyola de Medicina Interna —independent del congrés— examina precisament factors com menjar en companyia, les pràctiques culinàries, l’estacionalitat, la sostenibilitat i els horaris dels àpats. El treball assenyala que aquests elements formen part del model mediterrani i revisa la seva relació amb l’adherència al patró alimentari i la salut vascular.
Aquest marc ajuda a interpretar l’abast de la renovació presentada a Barcelona: la qualitat de l’alimentació també depèn de les condicions que permeten comprar, cuinar i compartir els aliments.
Cooperació internacional per preservar un patrimoni compartit
La participació internacional ha tingut una expressió concreta en els contactes entre la Fundació espanyola i la Fondazione Dieta Mediterranea italiana.
Les cròniques publicades després del congrés expliquen que el president de l’entitat italiana, Domenico Rogoli, va participar en la trobada i va mantenir contactes amb els responsables i delegats internacionals. Aquestes informacions situen la recerca, la divulgació i la protecció del patrimoni alimentari entre els àmbits de futura col·laboració.
També destaquen el paper de Rosa Casas, coordinadora del comitè científic de la Fundació, i dels especialistes italians Roberto Volpe i Margherita Caroli en aquesta relació de treball.
Quins missatges principals deixa el congrés?
La informació pública disponible permet identificar diverses línies de treball, encara que no equivalen a un document oficial de conclusions: actualitzar les eines de divulgació amb criteris científics, vincular l’alimentació amb els hàbits quotidians, preservar els coneixements culinaris i reforçar la cooperació entre territoris.
La lectura conjunta de les comunicacions apunta a un repte pràctic: facilitar que aquest patrimoni es mantingui viu en la vida diària. La seva continuïtat exigeix coneixement, però també temps per cuinar, accés als productes i espais on aprendre i compartir la cultura gastronòmica.
Hi ha un manifest del XV Congrés?
Una crònica publicada per Mesagne TV el 29 d’octubre afirma expressament que la Fondazione Dieta Mediterranea italiana s’ha adherit a un «nou manifest», del qual comparteix els principis i els aspectes innovadors.
Aquesta referència és un indici públic de l’existència del document. Tanmateix, en les fonts consultades no s’ha localitzat el text íntegre, una relació de signants ni una publicació oficial que permeti concretar-ne tots els compromisos. Per tant, cal mantenir aquesta distinció abans d’atribuir al congrés una declaració formal amb continguts específics.
El vi: patrimoni gastronòmic i rigor en la comunicació
La relació entre el vi i la cultura mediterrània requereix una explicació precisa. La seva presència històrica en la gastronomia no permet atribuir automàticament a la nova piràmide una recomanació sanitària concreta.
El resum públic de la presentació difós per la Fundació no especifica la posició ni la formulació dedicada al vi. A falta de consultar la làmina completa o el document tècnic, convé verificar aquest punt abans de publicar-ne freqüències o quantitats.
En qualsevol cas, la dimensió cultural s’ha de comunicar tenint presents les evidències sobre l’alcohol: l’Organització Mundial de la Salut recorda que cap consum està completament exempt de risc. La informació sobre patrimoni vitivinícola i consum responsable ha de preservar aquesta precisió.
Una oportunitat concreta per a la restauració
Des de la perspectiva del sector, la renovació obre una oportunitat per revisar com es trasllada la cultura mediterrània a cartes, menús i experiències gastronòmiques.
Entre les possibles aplicacions hi ha donar més visibilitat als plats de llegums i hortalisses, recuperar receptes del territori, explicar la procedència dels ingredients i reforçar la formació dels equips de cuina i sala. Són propostes d’aplicació sectorial, que cal distingir dels acords del congrés.
Els gremis i les associacions poden contribuir a convertir aquest coneixement en recursos útils per als establiments: formació, intercanvi de pràctiques, col·laboració amb productors i eines per comunicar millor l’oferta gastronòmica.
Per a l’hostaleria i el turisme, el valor d’aquest debat també rau en la capacitat de connectar la taula amb el paisatge i amb les persones que produeixen i elaboren els aliments. La restauració disposa d’un espai privilegiat per transmetre aquest vincle en cada servei.
Fonts i enllaços per ampliar la informació