La FIHRT porta al III Encuentro Ibérico de Turismo Fluvial l'experiència desenvolupada a les Terres de l'Ebre
La Federació participarà en la trobada que reunirà a A Guarda destinacions, administracions, operadors i xarxes d’Espanya i Portugal, després de diversos anys de treball a les Terres de l’Ebre en el marc de la Red de Cruceros Costeros y Fluviales de Destinos Náuticos Sostenibles.
La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) participarà els dies 29 i 30 de setembre a A Guarda (Pontevedra) en el III Encuentro Ibérico de Turismo Fluvial Transfronterizo, una cita que reunirà representants d’administracions, destinacions, xarxes de cooperació, operadors nàutics i empreses d’Espanya i Portugal per avançar en el desenvolupament del turisme fluvial i nàutic sostenible.
El programa de treball preveu abordar la planificació i gestió dels espais fluvials, les dificultats normatives que encara condicionen el desenvolupament de l’activitat, les infraestructures i equipaments necessaris, la comercialització de les experiències i les eines de finançament. També es compartiran experiències desenvolupades en grans destinacions europees i en diferents rius de la península Ibèrica.
La trobada suposa per a la FIHRT una oportunitat per donar continuïtat a una línia de treball que la Federació coneix de primera mà a través de la seva participació en la Red de Cruceros Costeros y Fluviales de los Destinos Náuticos Sostenibles de España —Red CCF—, especialment a les Terres de l’Ebre.
Una feina que va començar al territori
La implicació de la FIHRT a les Terres de l’Ebre es remunta als primers passos del projecte. La mateixa Federació ja destacava el març de 2024 el paper d’Arantxa Codorniu i Estela Alcalà, presidenta i vicepresidenta de FIHRT_TE, com a impulsores i prescriptores de la Xarxa al territori des del novembre de 2022.
A partir d’aquí es va treballar conjuntament amb les associacions i gremis d’hostaleria i turisme del territori, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Deltebre i de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), així com amb empreses i operadors vinculats al turisme nàutic, la restauració, els serveis turístics i les activitats complementàries.
No es tractava simplement de crear una ruta per navegar pel riu. El plantejament de la Red CCF és precisament més ampli: un creuer costaner o fluvial és una experiència nàutico-cultural que combina navegació i escales amb la descoberta del patrimoni, la natura, la cultura, la gastronomia i els serveis turístics del territori. L’objectiu és que el visitant surti del port o de l’embarcador i generi activitat econòmica en la destinació.
A les Terres de l’Ebre aquesta filosofia tenia, i continua tenint, unes condicions especialment favorables: el riu Ebre com a gran eix vertebrador, la seva connexió amb el Delta i el litoral, un patrimoni natural excepcional i una oferta gastronòmica, cultural i turística distribuïda al llarg de diverses comarques.
De Deltebre a Miravet: convertir el riu en experiència turística
Una de les primeres concrecions del projecte va ser plantejar la connexió del tram navegable entre Deltebre i Miravet, incorporant parades que permetessin connectar la navegació amb la descoberta del territori.
La presentació pública del projecte es va celebrar a l’IDECE el març de 2024. Ja aleshores es plantejava una ruta concebuda per minimitzar l’impacte ambiental i incorporar punts d’interès vinculats a la cultura, la història, la gastronomia i els espais naturals de les Terres de l’Ebre.
El treball va continuar posteriorment amb un workshop a Deltebre, la participació dels gremis i associacions del territori i el contacte directe amb empreses i operadors per començar a estructurar itineraris nàutico-culturals reals. El maig de 2024, la FIHRT ja informava que els diferents agents implicats havien iniciat el treball conjunt sobre els itineraris que havien de connectar el tram navegable de l’Ebre.
Entre les actuacions desenvolupades posteriorment es van incorporar eines de senyalització digital, tours virtuals, assessorament als operadors i valorització dels recursos patrimonials. Entre els exemples treballats hi ha la connexió entre l’arribada pel riu i la pujada al castell de Miravet, així com l’experiència de navegació vinculada a Lo Sirgador.
La feina va permetre també posar en marxa pilots per comprovar sobre el terreny la viabilitat d’aquest tipus d’experiències. El 2025, coincidint amb nous projectes de l’IDECE per millorar la navegabilitat de l’Ebre entre Ascó i Amposta, la FIHRT recordava que el treball desenvolupat conjuntament amb PIMEC Turisme havia permès implementar tres pilots a les Terres de l’Ebre.
Turisme fluvial que ha de generar economia a terra
Per a la FIHRT, aquesta és una qüestió essencial.
El valor del turisme fluvial no es pot mesurar només pel nombre d’embarcacions o usuaris que naveguen pel riu. El seu impacte real dependrà de la seva capacitat per relacionar-se amb la restauració, els allotjaments, el comerç, el producte agroalimentari, les empreses d’activitats, el patrimoni i la cultura dels municipis que travessa.
Aquesta és també la filosofia sobre la qual es va construir la Red CCF. La Xarxa defineix els creuers costaners i fluvials com itineraris que incorporen almenys una escala perquè el visitant pugui accedir a experiències terrestres vinculades al patrimoni natural, cultural o gastronòmic.
És, per tant, un model molt diferent de la concepció tradicional dels grans creuers. Es treballa amb petites embarcacions, operadors locals, experiències de proximitat i una vinculació directa amb les petites empreses de la destinació.
De les Terres de l’Ebre a la cooperació ibèrica
El III Encuentro Ibérico d’A Guarda representa ara un pas més en aquest procés.
AGAN+, entitat que lidera la Red CCF, participa també en el desenvolupament de la Red de Cruceros Ibéricos Fluviales Transfronterizos, ampliant la cooperació al conjunt de la península i especialment als grans rius compartits entre Espanya i Portugal.
De fet, el programa d’A Guarda preveu expressament la participació tant de la Red CCF com de la Red CIFT en les sessions dedicades a la planificació de destinacions i a l’anàlisi dels obstacles i solucions per al desenvolupament del turisme fluvial.
La FIHRT arriba, per tant, a aquesta nova cita amb experiència acumulada sobre el terreny.
El treball desenvolupat a les Terres de l’Ebre demostra que recuperar el riu com a actiu turístic no consisteix només a navegar-lo, sinó a connectar-lo amb les empreses, la gastronomia, els municipis i el patrimoni que l’envolten.
Un model de col·laboració entre sector empresarial, administracions i territori que la Federació continuarà defensant també en el nou marc de cooperació ibèrica.