La pesta porcina africana suma cinc nous positius en restes antigues de senglars mentre persisteixen les restriccions sobre el turisme de natura i el lleure
La Generalitat confirma dos nous positius a Sant Quirze del Vallès i tres a Molins de Rei, tots corresponents a restes de senglars morts fa més d'un mes i mig.
El balanç acumulat arriba als 429 casos, mentre les restriccions d'accés als espais naturals continuen condicionant l'activitat de les empreses turístiques, de lleure i de restauració.
La FIHRT posa l'accent en la necessitat de compatibilitzar la protecció sanitària amb la continuïtat de l'activitat econòmica.
La Generalitat de Catalunya ha publicat una nova actualització setmanal sobre la situació de la pesta porcina africana (PPA), amb dades del 12 de novembre de 2026, que confirma cinc nous positius en senglars localitzats dins la zona infectada d'alt risc.
Dels cinc casos detectats, dos corresponen a Sant Quirze del Vallès, al Vallès Occidental, i tres a Molins de Rei, al Baix Llobregat.
Segons la informació facilitada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, tots els positius s'han identificat en restes d'animals morts fa més d'un mes i mig.
Aquesta circumstància és significativa perquè els nous resultats analítics no corresponen a animals morts recentment. Tanmateix, la presència del virus en les restes localitzades confirma la necessitat de mantenir la vigilància epidemiològica i les actuacions de bioseguretat.
Malgrat aquesta evolució, continuen vigents les mesures de contenció i les limitacions d'accés al medi natural en els municipis inclosos a la zona d'alt risc, amb conseqüències que van més enllà de l'àmbit ramader.
Cinc nous positius i 429 casos acumulats
Durant l'última setmana s'han analitzat 371 mostres de senglars, de les quals 366 han resultat negatives i cinc positives.
Amb aquests resultats, el nombre acumulat de positius des de la detecció del brot, el novembre de 2025, s'eleva a 429.
La Generalitat manté el dispositiu de recerca de cadàvers, captura i control de senglars, vigilància sanitària i prevenció de la dispersió del virus.
L'objectiu principal continua sent evitar que la malaltia s'estengui fora de les zones delimitades i, especialment, impedir que arribi a les explotacions de porcí domèstic.
La pesta porcina africana és una malaltia vírica que afecta els porcs domèstics i els senglars, però no les persones. Per tant, no constitueix un risc de contagi humà ni pel contacte ordinari amb altres persones ni pel consum de carn de porc.
Això no elimina, però, les conseqüències sanitàries i econòmiques que la malaltia pot tenir sobre la ramaderia, la indústria càrnia i les activitats vinculades als territoris afectats.
Les restriccions continuen afectant els espais naturals de l'àrea metropolitana
La zona infectada d'alt risc comprèn dinou municipis, principalment del Vallès Occidental i del Baix Llobregat.
Entre els municipis afectats hi ha Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Terrassa, Sabadell, Rubí, Ripollet, Montcada i Reixac, Sant Quirze del Vallès i Castellbisbal, així com Molins de Rei i el Papiol, entre d'altres.
Les restriccions condicionen l'accés a determinats espais naturals, boscos, camins, lleres de rius i altres zones situades fora dels nuclis urbans.
El Parc Natural de la Serra de Collserola és un dels espais especialment afectats per les limitacions, atesa la seva importància com a destinació de senderisme, cicloturisme, excursions i activitats recreatives.
La delimitació de les zones de risc i les condicions d'accés poden variar en funció de l'evolució epidemiològica i de les resolucions adoptades per les autoritats competents.
Per aquest motiu, les empreses que organitzen activitats en espais naturals han de consultar les restriccions específiques aplicables als itineraris i equipaments que utilitzen.
El turisme de natura i les activitats de lleure, entre els sectors indirectament afectats
Tot i que les mesures de contenció tenen una finalitat estrictament sanitària, la seva aplicació també pot tenir repercussions sobre les empreses que desenvolupen activitats econòmiques en els entorns naturals.
Les restriccions poden afectar les excursions guiades, el senderisme organitzat, les rutes en bicicleta, les activitats d'educació ambiental, les experiències de descoberta del patrimoni natural i altres serveis de turisme actiu.
En alguns casos, les empreses es veuen obligades a modificar itineraris, traslladar activitats, reprogramar reserves o suspendre determinades propostes.
Aquestes afectacions no es limiten necessàriament als operadors de turisme actiu.
Els restaurants, allotjaments i altres establiments situats a prop dels espais naturals també poden experimentar canvis en l'afluència de visitants, especialment durant els caps de setmana i els períodes festius.
La reducció de l'activitat excursionista o recreativa pot repercutir en els esmorzars, dinars i altres consums associats a les sortides de natura.
La durada de les restriccions és, per tant, un factor important per a la planificació empresarial i la comercialització d'experiències turístiques.
Els establiments de restauració poden continuar funcionant
La FIHRT considera especialment important diferenciar les restriccions d'accés al medi natural de les limitacions que puguin afectar directament les activitats econòmiques.
La declaració d'una zona d'alt risc no comporta automàticament el tancament dels restaurants, bars, allotjaments o altres establiments turístics.
La normativa preveu excepcions per a l'accés a determinades activitats econòmiques, entre les quals hi ha els establiments de restauració, sempre que es compleixin les condicions i mesures de bioseguretat aplicables.
Aquesta distinció és fonamental per evitar interpretacions errònies que puguin provocar cancel·lacions innecessàries o transmetre la percepció que tots els establiments situats en un municipi afectat estan tancats.
Les empreses necessiten disposar d'informació precisa sobre els accessos autoritzats, les condicions de circulació i les activitats que poden continuar desenvolupant-se.
També resulta convenient que els ajuntaments i les administracions responsables facilitin una comunicació coordinada que permeti informar correctament els visitants.
La proporcionalitat de les restriccions i la revisió del risc
La continuïtat de les restriccions planteja la necessitat de revisar periòdicament les mesures en funció de l'evolució de les dades sanitàries.
El fet que els cinc positius d'aquesta setmana corresponguin a restes antigues és una informació rellevant, però no és suficient, per si sola, per determinar l'aixecament de les limitacions.
Qualsevol modificació ha de respondre a criteris epidemiològics i de bioseguretat establerts per les autoritats competents.
Ara bé, també és necessari que les mesures siguin proporcionades, territorialitzades i revisables, especialment quan tenen conseqüències prolongades sobre activitats econòmiques que no estan directament relacionades amb la producció porcina.
En aquest sentit, el Consell Comarcal del Vallès Occidental va aprovar l'1 d'octubre una moció per reclamar la revisió de les restriccions excepcionals i estudiar la possibilitat d'habilitar espais i itineraris de lliure accés quan les condicions sanitàries ho permetin.
La proposta també plantejava la necessitat d'agilitzar els ajuts extraordinaris per a les activitats econòmiques perjudicades.
Aquesta línia de treball resulta especialment rellevant per a les empreses de turisme de natura i de lleure, que poden veure limitada la seva activitat sense que això impliqui necessàriament l'existència d'un risc sanitari directe per als seus clients.
Les empreses afectades necessiten informació, previsibilitat i suport
Des de la perspectiva de la FIHRT, la gestió de les restriccions ha de tenir en compte tres qüestions fonamentals: la informació als operadors, la previsibilitat de les decisions i l'avaluació de les conseqüències econòmiques.
En primer lloc, és necessari que les empreses disposin d'informació clara i actualitzada sobre les activitats autoritzades i les zones restringides.
En segon lloc, cal que qualsevol canvi en les condicions d'accés es comuniqui amb la màxima antelació possible, per facilitar l'organització dels serveis i la gestió de les reserves.
Finalment, quan les mesures excepcionals impedeixin o limitin substancialment l'activitat de determinades empreses, convé estudiar mecanismes de suport i compensació adaptats a les afectacions acreditades.
La Federació considera especialment important que les administracions mantinguin canals de coordinació amb les organitzacions empresarials i amb els representants dels sectors afectats.
La participació dels agents econòmics pot contribuir a identificar problemes operatius, millorar la comunicació i facilitar l'aplicació de mesures compatibles amb la seguretat sanitària.
La gestió dels residus alimentaris, una responsabilitat compartida
Els establiments d'hostaleria i restauració també poden contribuir a la prevenció de la dispersió de la pesta porcina africana.
Una de les mesures més importants és evitar que els senglars puguin accedir a restes alimentàries.
Per això, resulta essencial mantenir els contenidors de residus orgànics correctament tancats, evitar l'acumulació de deixalles a l'exterior i no alimentar animals salvatges.
Aquestes mesures són especialment importants als establiments situats en entorns forestals, zones periurbanes i àrees amb presència habitual de senglars.
La Generalitat també recorda que, en cas de localitzar un senglar mort o amb símptomes compatibles amb la malaltia, no s'ha de tocar ni manipular l'animal i cal avisar immediatament el 112.
La prevenció requereix la col·laboració de les administracions, el sector ramader, els operadors econòmics i la ciutadania.
Compatibilitzar la protecció sanitària amb l'activitat turística
La nova actualització de la pesta porcina africana confirma que el dispositiu de vigilància continua actiu i que les restriccions al medi natural es mantenen en els àmbits afectats.
La FIHRT defensa que la protecció sanitària ha de continuar sent prioritària, però considera igualment necessari que les mesures s'avaluïn de manera continuada i tinguin en compte les conseqüències sobre les empreses.
El turisme de natura, la restauració i les activitats de lleure formen part del teixit econòmic dels municipis afectats i contribueixen a l'ocupació, la dinamització territorial i la conservació de l'atractiu dels espais naturals.
Per això, la Federació considera necessari avançar cap a una gestió que combini la prevenció epidemiològica, la proporcionalitat de les restriccions, la informació als visitants i el suport a les empreses perjudicades.
La contenció de la pesta porcina africana i la continuïtat de l'activitat turística han de ser objectius compatibles, sempre sota criteris sanitaris rigorosos i amb una coordinació efectiva entre les administracions i els sectors econòmics afectats.
