Pimec apunta a un creixement econòmic de Lleida moderat durant el 2026, però amb dificultats perquè es traslladi a tots els sectors d'activitat

El director de l’Àrea d’Economia i Empresa de l’entitat, Carles Mas, ha explicat en un acte amb diferents empresaris i empresàries del territori les perspectives econòmiques del 2026 i la situació de l’economia de Lleida

Durant la jornada, l’entitat ha assenyalat que l’especialització agroalimentària i la competitivitat de les pimes de Lleida són claus per sostenir el creixement

Lleida, 24 de febrer de 2026. Pimec Lleida estima que l’especialització en el complex agroalimentari i la competitivitat d’alguns subsectors industrials permetran que l’economia lleidatana creixi de manera moderada durant el 2026, però menys que el conjunt de Catalunya i amb dificultats que es traslladi a tots els sectors. Així ho ha destacat avui l’entitat durant un acte en el qual s’han analitzat les perspectives econòmiques i els reptes estructurals del territori.

El president de Pimec Lleida, Borja Solans, ha afirmat que “Lleida afronta el 2026 amb una economia resilient, però amb desequilibris estructurals que no podem ignorar. Tenim un motor agroalimentari potent, que representa més d’una quarta part de la nostra facturació, però massa sovint amb marges molt ajustats i amb una excessiva dependència de factors externs”. En aquest sentit, ha posat el focus en la dimensió empresarial, tot apuntant que “amb més del 80% de microempreses, la dimensió reduïda dificulta l’accés al finançament i fa inviable la internacionalització (només l’1,8% de les empreses són exportadores). Aquesta situació, provoca que el 40,4% de les empreses lleidatanes vegi compromesa la seva viabilitat: el 17,2% amb pèrdues i el 23,2% amb un ROE inferior al 5%.

A continuació, el director de l’Àrea d’Economia i Empresa de Pimec, Carles Mas, ha exposat els diferents escenaris de l’economia mundial que es poden donar enguany i com aquests poden incidir en l’economia espanyola i catalana. En aquest sentit, Mas ha explicat que, a Catalunya, s’estima un creixement del PIB d’entre el 2,3% i el 2,4%, liderat per la demanda interna i el bon comportament del mercat laboral, mentre que a Lleida apunta que serà del 2,1%.

Pel que fa al teixit productiu, ha assenyalat que les pimes de menor dimensió i els sectors amb menys capacitat de repercutir costos tenen dificultats per transformar el creixement macroeconòmic en millores tangibles de la seva activitat.

L’entitat també ha analitzat les perspectives de les pimes catalanes per al 2026. El director de l’Àrea d’Economia i Empresa de Pimec ha explicat que les petites i mitjanes empreses perceben unes perspectives moderadament positives, però amb diferències molt marcades segons la dimensió empresarial. En concret, el 45,6% de les empreses preveu un augment de comandes i vendes, mentre que un 37,1% espera estabilitat i un 17,2% anticipa una caiguda. Pel que fa als principals reptes de les pimes de cara al 2026, es reclama un entorn regulatori, fiscal i financer que permeti a les empreses afrontar amb garanties un any que estarà marcat més pels riscos externs que pel cicle econòmic intern.

Perspectives econòmiques de les pimes de Lleida

Durant l’acte s’ha analitzat en profunditat la situació econòmica de Lleida. Mas ha detallat que el territori afronta el 2026 amb una economia fortament especialitzada en el complex agroalimentari, una elevada atomització empresarial i desequilibris territorials marcats entre el Segrià i la resta de comarques. Aquest perfil situa Lleida amb una estructura diferenciada dins de Catalunya, amb un pes rellevant de la producció primària i una presència limitada de serveis avançats. En aquest sentit, ha assenyalat que el complex agroalimentari -producció primària, indústria alimentària i comercialització a l’engròs- continua sent el principal eix tractor de l’economia lleidatana i concentra més d’una quarta part de la facturació.

Tot i aquesta fortalesa, el model presenta marges ajustats en l’àmbit primari i dificultats de renovació industrial. Paral·lelament, la indústria no agroalimentària manté subsectors competitius, com la química i la metal·lúrgia vinculada a la maquinària agrícola, mentre que el comerç, els serveis i la construcció operen amb una estructura molt fragmentada i rendibilitats ajustades.

Mas també ha parlat sobre els reptes de l’economia de Lleida durant el 2026. En aquest sentit, l’entitat assenyala que l’elevada dependència del complex agroalimentari, amb marges cada vegada més ajustats i exposat a factors externs com l’evolució dels costos agraris o els riscos sanitaris, podria limitar la capacitat de creixement del territori.

Un altre repte rellevant és la manca de dimensió empresarial i la pràctica absència de nova creació industrial, fet que posa de manifest “la necessitat de guanyar escala, reforçar la transformació industrial i incrementar el valor afegit dins la cadena agroalimentària per millorar la competitivitat”, segons ha apuntat Carles Mas. Així mateix, la baixa internacionalització i els desequilibris territorials, amb una concentració creixent de l’activitat al Segrià, condicionaran l’evolució econòmica del conjunt de la demarcació.

Per últim, Pimec assenyala que el creixement de Lleida el 2026 serà similar o lleugerament inferior al de la mitjana catalana, però amb un patró diferenciat, més vinculat a l’evolució del sector primari i de la indústria agroalimentària que no pas al turisme o al consum final.