El Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès reclama ser escoltat en la planificació comercial de la ciutat
L’anunci de l’Ajuntament de Solsona sobre la voluntat d’acollir-se a la nova línia d’ajuts d’Urbanisme Comercial Estratègic impulsada pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ha generat sorpresa i preocupació al si del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Solsonès, que denuncia no haver estat convocat ni consultat en cap de les reunions mantingudes durant la recent visita institucional de la directora general de Comerç, Marta Angerri.
La iniciativa presentada per la Generalitat té com a objectiu elaborar una diagnosi del teixit comercial, identificar necessitats, definir plans d’usos i impulsar la revitalització econòmica dels centres urbans. Entre els seus objectius declarats hi ha la dinamització de l’activitat econòmica en planta baixa, la diversificació de l’oferta i la recuperació dels centres històrics.
Tanmateix, resulta difícil entendre que un procés que pretén analitzar i planificar el futur comercial d’una capital de comarca es dugui a terme sense la participació de l’organització empresarial que representa bona part dels establiments de restauració, allotjament i activitat turística del territori.
La qüestió de fons és evident: de què depèn que una entitat empresarial sigui considerada interlocutora vàlida en matèria de comerç? Si els bars, restaurants, cafeteries, hotels, allotjaments rurals i establiments turístics formen part de l’activitat econòmica dels carrers, contribueixen a generar fluxos de visitants, ocupació, consum i vitalitat urbana, per què no són considerats actors rellevants en un procés de planificació comercial estratègica?
La normativa catalana de comerç reconeix des de fa anys la importància de les activitats de restauració dins la configuració dels eixos comercials i de les àrees de centralitat urbana. De fet, qualsevol diagnosi contemporània sobre dinamització comercial incorpora la restauració com un element tractor de mobilitat, consum i atractivitat dels centres urbans.
Per aquest motiu, des del Gremi es considera especialment preocupant que es continuï mantenint una visió parcial del concepte de comerç, en la qual la restauració és considerada comerç quan es tracta de contribuir a la vitalitat dels carrers, generar ocupació o dinamitzar els centres històrics, però sovint queda exclosa dels espais de reflexió i participació quan es defineixen les polítiques públiques que afecten directament aquesta mateixa activitat.
La situació és encara més sorprenent si es té en compte que la línia d’ajuts presentada per la Generalitat posa l’accent en la participació dels agents econòmics locals i en la construcció de diagnòstics compartits amb el territori.
Davant d’aquesta situació, el Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Solsonès adreçarà un escrit formal a la Direcció General de Comerç per tal de demanar explicacions sobre els criteris de participació emprats en aquesta visita institucional i reclamar que, en futures actuacions relacionades amb el desenvolupament comercial, la revitalització urbana o la planificació econòmica local, es garanteixi la presència de les organitzacions empresarials representatives del sector de l’hostaleria i el turisme.
La transformació dels centres urbans requereix una mirada transversal. El comerç, la restauració, els serveis i el turisme formen part d’un mateix ecosistema econòmic. Excloure algun dels seus actors no només empobreix el debat, sinó que dificulta la construcció de polítiques realment eficaces per al futur de Solsona i del conjunt de la comarca.