Quan el Solsonès s'atura per protegir el bosc: qui protegeix els qui mantenen viu el territori?
El Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès reclama que la prevenció d'incendis incorpori també una resposta econòmica i organitzativa per als professionals que conviuen cada dia amb el medi natural.
Al Solsonès ningú discuteix les restriccions derivades del Pla Alfa 4. Ben al contrari.
Els primers interessats que els boscos no cremin som precisament els qui hi vivim, hi treballem i hi hem construït el nostre projecte de vida. Els nostres clients venen perquè existeixen la Vall de Lord, la Ribera Salada, Busa, Port del Comte, la Llosa del Cavall o Sant Ponç. Sense aquest patrimoni natural, el Solsonès deixaria de ser el que és.
Per això, quan els Agents Rurals, els Bombers o Protecció Civil limiten els accessos davant un risc extrem d'incendi, entenem perfectament la decisió. La seguretat és, i continuarà sent, la prioritat absoluta.
Però cada vegada que això passa també es produeix una altra emergència, molt més silenciosa: la de desenes de petites empreses que veuen desaparèixer, d'un dia per l'altre, bona part de la seva facturació.
I aquesta realitat també mereix ser explicada.
Una economia íntimament lligada al paisatge
El turisme del Solsonès no gira al voltant de grans infraestructures.
Gira al voltant del territori.
Una família reserva un allotjament rural perquè vol caminar per Busa. Uns amics venen per baixar amb caiac a la Llosa del Cavall. Uns infants passen una setmana en una casa de colònies per descobrir el bosc. Uns excursionistes dinen en un restaurant després d'una ruta. Uns ciclistes omplen els allotjaments durant un cap de setmana.
Quan el bosc es tanca, no es cancel·la només una activitat.
Es trenca tota aquesta cadena.
El client anul·la l'allotjament. Ja no dina al restaurant. No compra als comerços locals. No visita els productors del territori. No torna aquell cap de setmana.
Cada reserva anul·lada afecta molt més que una única empresa.
El cost recau sempre sobre els mateixos
La majoria dels negocis del Solsonès són empreses familiars.
No hi ha grans multinacionals.
Hi ha famílies que viuen del càmping, del restaurant, del petit hotel, del turisme rural, del lloguer de caiacs, de les activitats de natura o de les cases de colònies.
Quan arriba una activació del Pla Alfa 4, els costos continuen corrent.
Els salaris s'han de pagar.
Les assegurances també.
Els préstecs, els subministraments i els proveïdors no s'aturen.
En canvi, els ingressos desapareixen.
I el més preocupant és que aquests dies perduts difícilment es recuperen. Ningú tornarà a reservar el dissabte passat.
Nosaltres també fem prevenció
Hi ha una idea que sovint queda fora del debat.
Els professionals del turisme de natura no són un problema.
Són part de la solució.
Som els primers que detectem una columna de fum.
Avisem immediatament els serveis d'emergència.
Informem els visitants.
Desviem itineraris.
Suspendrem activitats quan cal.
Expliquem als nostres clients per què cal respectar les restriccions.
Coneixem cada pista forestal, cada accés, cada camí i cada racó del territori.
Aquesta experiència també hauria de formar part del sistema de prevenció.
El Solsonès necessita protocols més intel·ligents
No totes les activitats tenen el mateix risc.
No és el mateix una activitat que utilitza maquinària forestal que un grup reduït de caiacs navegant per un embassament.
No és igual un sender lliure que una activitat professional organitzada, amb monitors titulats, comunicacions permanents, assegurança, plans d'autoprotecció, control dels participants i contacte directe amb els serveis d'emergència.
Per això el Gremi considera que cal evolucionar cap a un model molt més tècnic.
No per assumir riscos innecessaris, sinó precisament per gestionar-los millor.
Les propostes del Gremi
Des del territori plantegem mesures concretes que poden millorar la convivència entre la seguretat i l'activitat econòmica.
En primer lloc, crear una taula permanent entre Protecció Civil, Bombers, Agents Rurals, el Consell Comarcal i els representants dels sectors econòmics del Solsonès. Ningú coneix millor la realitat del territori que qui hi treballa cada dia.
En segon lloc, implantar un sistema d'acreditació per a les empreses professionals de natura. Les empreses que acreditin formació específica, protocols d'emergència, geolocalització dels grups, comunicació directa amb el 112 i plans d'autoprotecció podrien disposar d'un tractament diferenciat quan les condicions objectives ho permetessin.
En tercer lloc, revisar activitat per activitat. No totes presenten el mateix nivell de risc. Caldria una avaluació tècnica específica de les activitats aquàtiques, de les visites guiades, de les rutes interpretatives o dels equipaments situats fora de les masses forestals més vulnerables.
En quart lloc, establir un protocol clar de cancel·lacions perquè les empreses disposin de seguretat jurídica davant els clients, les asseguradores i les plataformes de reserves.
En cinquè lloc, crear un fons extraordinari de resiliència destinat exclusivament a microempreses rurals afectades per tancaments obligatoris. No com una subvenció ordinària, sinó com un mecanisme excepcional activat només quan una resolució administrativa impedeixi desenvolupar una activitat legal.
En sisè lloc, habilitar mesures fiscals automàtiques mentre durin les restriccions: ajornaments tributaris, flexibilització de cotitzacions socials i línies de liquiditat immediata per evitar tensions de tresoreria.
Finalment, incorporar els professionals del territori dins l'estratègia de prevenció. Qui treballa cada dia al medi natural pot actuar també com a agent de sensibilització, informació i vigilància preventiva.
Mantenir viu el territori és la millor prevenció
Durant anys s'ha repetit que els boscos s'abandonen.
Però el Solsonès encara té persones que hi viuen, hi treballen i hi desenvolupen activitat econòmica.
Cada allotjament rural que continua obert.
Cada restaurant que manté servei.
Cada empresa de turisme actiu que genera ocupació.
Cada casa de colònies que educa els infants en el respecte per la natura.
Totes elles contribueixen a mantenir viu un territori que necessita activitat per continuar essent habitat.
Per això, des del Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès no reclamem menys prevenció. Reclamem una prevenció més completa, més intel·ligent i més arrelada al territori. Perquè protegir els boscos també significa protegir les persones que els cuiden, els expliquen i hi construeixen el seu futur cada dia.