La Ribera Salada reforça la seva protecció davant els incendis sense renunciar al turisme de natura
Les actuacions forestals sobre més de 50 hectàrees entre Lladurs i Castellar de la Ribera, l’ordenació dels aparcaments i les mesures d’evacuació adquireixen especial rellevància després d’un estiu marcat pel risc d’incendi i les restriccions d’accés.
Des del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Solsonès defensem que protegir els espais naturals i mantenir-ne un ús turístic responsable han de formar part d’una mateixa estratègia.
La Ribera Salada és un dels grans actius naturals i turístics del Solsonès. Però és també un espai especialment sensible davant els efectes del canvi climàtic, l’elevat risc d’incendi forestal i la concentració de visitants durant determinats períodes de l’any.
Les actuacions de gestió forestal executades pel Consell Comarcal del Solsonès, amb el suport tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), han permès intervenir sobre més de 50 hectàrees situades als municipis de Lladurs i Castellar de la Ribera amb l’objectiu de reduir el potencial dels grans incendis forestals i millorar la capacitat d’adaptació del bosc al canvi climàtic.
L’actuació va representar una inversió de l’ordre dels 140.000 euros i es va concentrar en diversos punts estratègics de gestió forestal. Els treballs han inclòs aclarides per disminuir la densitat dels boscos, podes, desbrancat, eliminació i trituració de restes vegetals i reducció del sotabosc, prioritzant espècies com roures i alzines.
Un espai natural d’alt valor i molt freqüentat
La necessitat d’actuar no respon únicament a criteris forestals.
La Ribera Salada, i especialment indrets com el Pont del Clop, concentren una elevada afluència de persones durant els mesos de primavera i estiu per practicar senderisme i gaudir de les zones de bany. A la tardor i a l’hivern, l’espai també rep nombrosos boletaires i visitants. La Generalitat reconeix aquesta elevada freqüentació i els problemes que històricament ha generat, entre els quals vehicles estacionats als vorals i camins, deixalles, focs d’esbarjo i acampades.
Aquesta coincidència entre màxima freqüentació i màxim risc d’incendi durant l’estiu obliga a treballar amb una perspectiva que combini gestió ambiental, seguretat i turisme.
Els tècnics del CTFC han advertit que, per les característiques de l’orografia i de la vegetació, un gran incendi en aquest entorn podria arribar a tenir un potencial d’afectació d’unes 15.000 hectàrees.
És una dada que mostra la importància d’anticipar-se als episodis extrems en lloc d’actuar únicament quan es produeix una emergència.
Aparcaments, senyalització i vies d’evacuació
El projecte no s’ha limitat a treballar sobre la vegetació.
També s’ha avançat en l’ordenació de l’ús públic de la Ribera Salada, amb la previsió d’una vuitantena de places d’aparcament, incloses places adaptades, nova senyalització sobre risc d’incendi i avingudes d’aigua i la instal·lació d’un hidrant contra incendis a l’entorn de la urbanització de Sant Joan.
S’hi han incorporat igualment indicacions relacionades amb les possibles rutes d’evacuació, una qüestió especialment rellevant en un espai on la presència de vehicles mal estacionats havia arribat a dificultar el pas dels serveis d’emergència.
Al Pont del Clop i al Pla dels Roures també s’han desenvolupat actuacions específiques d’ordenació dels aparcaments i dels accessos, senyalització de les normes de comportament, adequació de senders i mesures de conservació de la biodiversitat.
Un estiu que ha demostrat la necessitat de planificar
Aquestes actuacions adquireixen encara més sentit després del que ha viscut el Solsonès durant l’estiu de 2026.
Els episodis de risc extrem d’incendi forestal han obligat a restringir i fins i tot tancar temporalment l’accés a la Ribera Salada. El passat 10 de juliol, per exemple, l’Ajuntament de Lladurs va decretar el tancament de l’espai natural davant la situació de risc d’incendi.
Per al sector turístic, aquestes situacions tenen una doble lectura.
Quan existeix risc per a les persones o per al medi natural, la seguretat ha de prevaldre. Però els tancaments també afecten visitants, empreses d’activitats, allotjaments, restauració i altres establiments que formen part de l’economia dels municipis rurals.
Precisament per això, des del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Solsonès considerem imprescindible avançar en les actuacions preventives.
Com més preparat estigui el territori, més capacitat tindrem d’evitar que davant qualsevol episodi de risc l’única alternativa disponible sigui el tancament total.
Gestionar no és prohibir
La Ribera Salada exemplifica un debat que afecta bona part de les destinacions de natura de Catalunya.
L’increment dels visitants obliga a ordenar els usos. Però ordenar no ha de ser sinònim de prohibir.
Aparcaments regulats, informadors ambientals, senyalització clara, control de la capacitat de càrrega, sistemes d’informació en temps real, plans d’emergència, rutes d’evacuació i gestió forestal preventiva són eines que permeten compatibilitzar l’accés amb la conservació.
El mateix Solsonès ha reforçat aquest estiu la gestió dels espais fluvials amb vuit informadors ambientals, quatre destinats a la Ribera Salada i quatre a Aigua d’Ora, amb funcions d’informació, ordenació dels visitants i foment de les bones pràctiques.
Aquesta és, des del Gremi, la línia que cal continuar desenvolupant.
El turisme també necessita boscos ben gestionats
Quan parlem de gestió forestal podem tenir la temptació de considerar-la una qüestió exclusivament ambiental.
No ho és.
Un bosc gestionat, un espai natural segur, uns accessos ordenats i un paisatge ben conservat són també infraestructura turística.
La Ribera Salada atrau persones que després consumeixen en restaurants, s’allotgen a la comarca, compren als establiments locals o complementen la jornada visitant altres recursos del Solsonès.
La qualitat ambiental forma part, per tant, de la competitivitat de la destinació.
I això obliga també el sector turístic a assumir responsabilitats: informar correctament els clients, fomentar comportaments respectuosos, evitar promocionar espais sensibles sense tenir en compte la seva capacitat i contribuir a distribuir els visitants per diferents indrets del territori.
Conservació i economia local han d’avançar juntes
Una de les opcions plantejades per donar continuïtat al manteniment de les zones on s’ha actuat és incorporar-hi ramaderia extensiva, de manera que l’activitat agrària contribueixi també a mantenir controlada la vegetació. El CTFC també ha plantejat la possibilitat de disposar de parcel·les permanents per treballar amb cremes controlades.
És una mostra de com la gestió del paisatge necessita combinar polítiques forestals, agràries, ambientals, turístiques i de protecció civil.
Des del Gremi considerem que aquest ha de ser també el model per al futur del turisme de natura al Solsonès.
No es tracta d’escollir entre conservar la Ribera Salada o gaudir-ne. Es tracta de gestionar-la bé perquè puguem continuar fent totes dues coses.
La protecció del paisatge, la seguretat dels visitants i la viabilitat de les empreses que viuen de l’activitat del territori no són objectius incompatibles.
Ben planificats, formen part d’una mateixa política de desenvolupament rural i turístic sostenible.