Més ocupació i fortalesa turística, però senyals d'alerta en l'activitat: els reptes de l'hostaleria per consolidar el creixement
Les darreres informacions sobre el mercat laboral, l’activitat hostelera i els ingressos turístics dibuixen un escenari que exigeix una lectura conjunta.
En l’àmbit de la FIHRT, reforcen la necessitat de connectar millor les persones amb les oportunitats de feina i de garantir les condicions perquè les empreses puguin sostenir l’ocupació.
L’hostaleria continua mostrant capacitat per generar llocs de treball, mentre el turisme manté la seva fortalesa econòmica. Tanmateix, aquests indicadors conviuen amb senyals de debilitament de l’activitat i amb problemes estructurals del mercat laboral. Una combinació que obliga a valorar el moment del sector més enllà de les grans xifres.
Segons les informacions publicades per Hostelería Digital, l’hostaleria al conjunt d’Espanya va superar els dos milions de persones ocupades durant el tercer trimestre de 2026, després de sumar 92.300 llocs de treball en un any. Alhora, el mitjà informa d’una caiguda del 5% de l’activitat hostelera a l’agost i d’uns ingressos turístics acumulats fins a aquell mes superiors als 77.000 milions d’euros.
Es tracta d’indicadors amb períodes i objectes de mesura diferents, que no es poden comparar directament. La seva lectura conjunta, però, planteja una qüestió rellevant per als allotjaments, els restaurants, els bars i la resta d’activitats vinculades al turisme: la fortalesa de la demanda turística i l’augment de l’ocupació no garanteixen, per si sols, una evolució favorable de cada establiment.
Un mercat laboral amb oportunitats i desajustos
A Catalunya, PIMEC ha advertit que una economia en creixement no pot assumir com a inevitable el nivell de desocupació existent. En la seva valoració de l’Enquesta de població activa, publicada el 27 d’octubre, l’organització situa en 361.800 les persones en situació d’atur i en 4.361.700 la població activa.
La preocupació també afecta col·lectius amb dificultats específiques d’accés a la feina. Segons les dades recollides per PIMEC, la taxa d’atur entre els menors de 25 anys és del 17,44%, mentre que el 34,7% de les persones desocupades fa més d’un any que busquen feina.
L’organització identifica el desajust entre l’oferta formativa i la demanda laboral com un dels problemes que cal abordar, i defensa reforçar l’orientació, la formació i la intermediació per connectar les vacants empresarials amb les persones que busquen ocupació.
Aquesta reflexió té una aplicació directa a l’hostaleria i la restauració. La incorporació de professionals requereix conèixer les necessitats de cada empresa i preparar les persones per desenvolupar les tasques del lloc de treball. També exigeix facilitar l’acollida, l’aprenentatge i la continuïtat professional dins del sector.
Crear ocupació i poder sostenir-la
L’augment de l’ocupació hostelera al conjunt de l’Estat evidencia el pes del sector com a generador d’oportunitats laborals. Per valorar-ne la solidesa, però, també cal seguir l’evolució de l’activitat i la capacitat de les empreses per mantenir els equips.
La caiguda de l’activitat a l’agost que recull Hostelería Digital introdueix un senyal de prudència. Aquesta dada, per si sola, no permet determinar les causes del descens ni traslladar-lo a tots els territoris o subsectors, però sí que justifica un seguiment atent.
Des de la perspectiva del teixit empresarial representat per la FIHRT, el repte és que les empreses disposin de marge per invertir, formar professionals, millorar el servei i donar continuïtat als llocs de treball. La qualitat de l’ocupació i la viabilitat dels establiments són objectius que s’han de treballar conjuntament.
Els ingressos turístics s’han de traduir en valor al territori
La fortalesa dels ingressos turístics és una notícia positiva per a una activitat amb capacitat d’impulsar altres sectors. Ara bé, una dada agregada d’àmbit estatal no descriu necessàriament la situació d’un restaurant, un bar o un allotjament concret.
L’impacte sobre les empreses varia segons la destinació, la temporada, el perfil de client i la vinculació amb la demanda turística o amb el consum de proximitat. Per això, l’anàlisi ha d’incorporar la diversitat territorial i empresarial que caracteritza l’àmbit de la FIHRT.
El creixement turístic ofereix més possibilitats quan contribueix a reforçar els negocis locals, les compres a proveïdors del territori i les oportunitats professionals. Aconseguir-ho requereix una oferta competitiva i empreses capaces de mantenir-la al llarg de l’any.
Els gremis, una connexió necessària entre empresa, formació i ocupació
En aquest escenari, els gremis i les associacions empresarials poden aportar un coneixement proper de les necessitats dels establiments: quins perfils busquen, quines competències necessiten reforçar i quines dificultats troben per incorporar professionals.
Aquesta proximitat és especialment útil per orientar la formació, facilitar la intermediació laboral i acompanyar les petites empreses. També permet traslladar a les administracions una visió concreta de la realitat del sector.
Les darreres dades conviden, doncs, a treballar en dues direccions complementàries: millorar l’accés de les persones a la feina i reforçar la capacitat de les empreses per sostenir-la. Per a l’hostaleria, la restauració i el turisme, consolidar el creixement significa convertir l’activitat econòmica en negocis viables, trajectòries professionals i valor per al territori.