La FIHRT i el GECAN s'uneixen per convertir la cervesa artesana en motor del turisme gastronòmic català
El projecte "Catalunya a Glops. Cervesa, Cuina i Territori" es presenta als socis de la Federació aquest dilluns, en el marc de la Junta Directiva
La Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) i el Gremi d'Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural de Catalunya (GECAN) engegaran ben aviat una col·laboració per estructurar i posicionar el turisme cerveser com una nova expressió del turisme gastronòmic català. La proposta, batejada com a Catalunya a Glops. Cervesa, Cuina i Territori, es presentarà als socis de la FIHRT aquest dilluns 28 de setembre durant la reunió de la Junta Directiva.
L'objectiu no és només crear una ruta de fàbriques de cervesa, sinó articular una xarxa d'experiències que connecti elaborador, cervesa, gastronomia, restaurant, allotjament, producte local i territori, seguint el model que fa dècades funciona amb l'enoturisme.
Un sector jove, dispers i en creixement
La cervesa artesana catalana ha viscut una consolidació notable en l'última dècada. Segons dades difoses per Prodeca, 109 cerveseres elaboraven 1.058 estils, amb una producció de 4,77 milions de litres, i un valor de mercat de 43 milions d'euros, l'1,8% de la quota de la cervesa genèrica. Aquesta xifra correspon a l'informe del GECAN i el Barcelona Beer Festival amb dades de 2018. El darrer Baròmetre publicat, amb dades de 2021, comptabilitzava 103 fàbriques de cervesa artesana operatives i 4.281.004 litres elaborats, un 20% més que el 2020, i 227 llocs de treball, amb un augment en l'ús de matèria primera local i una diversificació del negoci cap al turisme cerveser als obradors.
El cens de treball que la FIHRT ha elaborat per a aquest projecte, actualitzat a setembre de 2026, identifica 117 marques o projectes amb activitat actual o recent, repartits en 32 comarques, i 38 projectes més pendents de validació. El Barcelonès (18), el Vallès Occidental (11) i el Vallès Oriental (9) concentren més marques, però hi ha nuclis significatius a Osona, el Lluçanès, el Penedès, l'Anoia, el Bages, el Maresme, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona, el Priorat, les Terres de l'Ebre i el Pirineu. Aquesta dispersió territorial és precisament el gran actiu turístic del sector.
El context de mercat també acompanya. Segons Cerveceros de España, la cervesa ja mou a l'Estat més de 5.200 milions d'euros de despesa turística, i el consum de cervesa per part de turistes a l'hostaleria va créixer un 4,1% el 2025. És el fenomen del zitoturisme: viatgers per als quals la cervesa i la seva cultura són el motiu principal del desplaçament.
El GECAN, la veu dels petits elaboradors
El GECAN es va constituir el 2011 per tenir un reconeixement legal i un marc on defensar els interessos de les fàbriques cerveseres i la qualitat dels seus productes, i fomentar-ne la cultura i el consum. Hi poden formar part les empreses fabricants de cervesa artesana i natural amb instal·lacions pròpies i legalitzades, amb raó social o activitat a Catalunya. Actualment agrupa prop d'una quarantena de membres.
En els darrers anys el Gremi ha fet un salt organitzatiu: es va convertir en Associació Professional el 2023 amb nous estatuts, i va ser clau durant la crisi de costos per aconseguir que les microcerveseres fossin reconegudes com a empreses vulnerables.
Mikel Rius, una nova etapa al capdavant del Gremi
Al març d'enguany, l'Assemblea General del GECAN, celebrada a la seu de PIMEC a Barcelona, va escollir Mikel Rius (La Pirata Brewing) com a nou president, amb el repte de continuar professionalitzant el sector i defensant els interessos de les microempreses elaboradores. Rius és també director del Barcelona Beer Festival, i ha marcat com a prioritat dotar el Gremi d'una estructura professional sòlida i reforçar tota la cadena de valor, fent del festival un punt de trobada entre cervesa, gastronomia i territori. La nova junta la completen Markus Neumann (La Sitgetana Craftbeer) a la vicepresidència, Arnau Rovira (Cervesa Espiga) a la tresoreria, David Serrano (Refu Birreria) a la secretaria, i Marta Benavente (Cervesa DMR), Abel Sánchez (Cervesa Pirineus – CTretze) i Olaf Martí (La Cervesera Artesana) com a vocals.
Una de les primeres accions de la nova etapa va ser la presència a la Fira de la Cervesa del Poblenou, on el gremi va recuperar la campanya «Dona suport a la teva cervesera local», nascuda durant la pandèmia, per acostar els elaboradors al consumidor.
Els grans aparadors del sector
La cervesa artesana catalana té aparadors consolidats. El Barcelona Beer Festival, considerat el gran punt de trobada del sud d'Europa, va reunir 15.000 persones en la seva quinzena edició a Fira de Barcelona Montjuïc l'abril passat, amb una aposta clara per la vessant gastronòmica. El seu concurs, el Barcelona Beer Challenge, va avaluar 837 cerveses de 156 cerveseres de 14 països, i la lleidatana Lo Vilot va rebre el premi Brewing Hope for a Better Future, centrat en projectes sostenibles.
Al territori, la Mostra de Cervesa Artesana de Mediona (Alt Penedès) va celebrar la 21a edició el 13 de juny. És una cita organitzada des del 2006 per la cervesera Ales Agullons i l'Ajuntament de Mediona, exemple perfecte del lligam entre cervesa i territori que vol potenciar el projecte.
Quatre eixos i territoris pilot
Catalunya a Glops s'articula en quatre eixos. El primer són els tastos i experiències de descoberta, amb formats que van del tast guiat a l'obrador als menús maridats o les trobades amb l'elaborador, amb un protocol de tast comú consensuat amb el GECAN. El segon són les rutes territorials, que combinaran obradors, restaurants, allotjaments, altres productors agroalimentaris i activitats de natura, amb una capa digital senzilla (mapa, QR i un "passaport del cerveser" segellable) i possibles paquets vi + cervesa al Penedès.
El tercer eix és la formació, amb un itinerari específic de cultura cervesera dins l'Escola d'Enoturisme de Catalunya, sòcia de la FIHRT, adreçat a professionals de sala, allotjament i guiatge. Els elaboradors del GECAN hi participarien com a formadors, i la formació culminaria amb un segell del tipus "Establiment compromès amb la cervesa artesana catalana". El quart eix són les col·laboracions institucionals, amb l'Agència Catalana de Turisme, patronats, diputacions, consells comarcals, operadors especialitzats, festivals i les xarxes d'enoturisme.
El programa començaria amb projectes pilot en territoris com Osona i el Lluçanès, la Catalunya Central, el Penedès i el Baix Llobregat, i les Terres de l'Ebre. Tot plegat sota uns principis transversals de consum responsable, mobilitat segura, sostenibilitat, proximitat i desestacionalització: la cervesa com a fil conductor, però no com a finalitat única.