La FIHRT reclama que la futura Llei de l'alimentació reconegui la restauració i protegeixi la cuina catalana com a patrimoni viu
La Federació presenta catorze al·legacions per incorporar el sector a la governança alimentària, garantir la viabilitat de les empreses i reforçar el vincle entre productors, restaurants i territori.
L’organització adverteix que incloure la restauració dins l’àmbit d’aplicació de la llei no és suficient: cal reconèixer-ne les funcions, donar-li veu i establir instruments de suport.
La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), que representa prop de 5.500 establiments de les vegueries de Barcelona, Penedès, Catalunya Central i Terres de l’Ebre, ha presentat al·legacions a l’Avantprojecte de llei de l’alimentació de Catalunya. El document, signat pel president de la Federació, Domingo Morilla, formula catorze blocs de propostes per corregir el que l’organització considera un reconeixement insuficient de la restauració, l’hostaleria i el turisme gastronòmic.
La FIHRT comparteix la necessitat d’avançar cap a un sistema alimentari sostenible, saludable i arrelat al territori, i expressa el seu suport a les mesures de protecció dels productors. Tanmateix, defensa que aquesta transformació ha d’integrar totes les baules de la cadena i tenir en compte les empreses que converteixen els aliments en àpats, experiències i cultura gastronòmica.
Un sector inclòs en la regulació, però insuficientment reconegut
La crítica de la Federació parteix d’una distinció concreta: l’avantprojecte inclou els serveis de restauració entre els operadors alimentaris, però, segons les al·legacions, aquesta inclusió no es tradueix en un reconeixement suficient dels seus objectius, necessitats i espais de participació.
La FIHRT també reconeix que el text esmenta el receptari de cuina catalana com a patrimoni alimentari. Per tant, la qüestió no és una absència absoluta de referències, sinó la manca d’un desenvolupament que connecti aquest patrimoni amb els establiments i els professionals que el practiquen i el transmeten.
La Federació considera que el text manté un desequilibri entre l’atenció dedicada a la producció, la transformació i la comercialització i el tractament de la restauració. Reclama corregir aquesta mancança amb mesures concretes, sense atribuir-la a una voluntat expressa d’excloure el sector.
La cuina catalana necessita restaurants, professionals i transmissió
Per a la FIHRT, preservar el patrimoni alimentari exigeix actuar sobre les condicions que en permeten la continuïtat. Documentar un receptari és necessari, però també ho és garantir que hi hagi professionals que coneguin les tècniques, establiments que ofereixin els plats i clients que els puguin descobrir.
Els restaurants connecten el producte amb el consumidor, expliquen els seus orígens i mantenen en circulació elaboracions vinculades al calendari i al territori. Els oficis de cuina i de sala formen part d’aquesta transmissió: preparar un plat, presentar-lo i explicar-lo són funcions complementàries.
Per això, la Federació proposa incorporar expressament al patrimoni alimentari la cuina catalana tal com es practica als establiments de restauració i hostaleria; incloure els oficis de cuina i de sala en les mesures de preservació i relleu generacional, i comptar amb les escoles d’hostaleria en l’educació alimentària.
També demana suport tècnic i incentius als establiments que preservin el receptari tradicional i utilitzin productes de l’Inventari de productes de la terra, així com el reconeixement dels distintius voluntaris que acrediten l’oferta de cuina catalana, com la marca «Cuina Catalana».
Participar en les decisions sobre alimentació
La FIHRT proposa crear una Taula de la Gastronomia i l’Hostaleria com a espai estable de diàleg amb l’Administració. Subsidiàriament, planteja ampliar la Taula de la Indústria Agroalimentària perquè incorpori expressament aquestes activitats.
Les al·legacions també reclamen representació de les organitzacions del sector al Consell Català de l’Alimentació, a la Comissió del Dret a l’Alimentació i a la Comissió per l’Arrelament Territorial i l’Autoestima Alimentària.
La justificació és operativa: les polítiques sobre proveïment, menús, patrimoni, formació o emergències afecten directament els establiments. Incorporar-ne l’experiència permet anticipar dificultats d’aplicació i dissenyar mesures ajustades a la realitat empresarial.
Més producte local, amb eines que en facilitin la compra
La Federació defensa que la restauració pot contribuir a donar sortida al producte del territori, però assenyala que aquesta relació necessita una logística viable.
Per això, demana que les xarxes de distribució compartides i les plataformes logístiques previstes incloguin el subministrament a bars, restaurants i establiments d’hostaleria. També proposa simplificar la documentació de la compra en circuit curt.
L’objectiu és facilitar que els petits establiments puguin comprar al productor amb regularitat i amb unes condicions de transport, disponibilitat i gestió compatibles amb el servei diari.
Qualitat alimentària amb pressupostos realistes
En restauració col·lectiva, la FIHRT reclama aclarir l’abast dels criteris previstos per als menjadors públics, privats i concertats. Les al·legacions identifiquen formulacions diferents que, a parer de l’entitat, poden generar inseguretat jurídica.
La Federació proposa que els criteris del capítol siguin obligatoris per als menjadors públics, concertats o finançats amb fons públics i que tinguin caràcter de recomanació per a la resta de menjadors privats.
També rebutja donar per fet que les exigències de qualitat es puguin assumir sense efectes pressupostaris. Prioritzar determinats productes, adaptar els menús i reorganitzar el proveïment pot comportar costos que cal identificar i finançar.
En conseqüència, demana pressupostos de licitació que incorporin les exigències establertes, mecanismes de revisió de preus ajustats al marc legal, lots que facilitin l’accés de les pimes i un període transitori de dotze mesos per als nous contractes.
Projecció exterior i protecció de les petites empreses
La FIHRT proposa aprovar, en els divuit mesos posteriors a l’entrada en vigor de la llei, un Pla de Projecció Exterior de la Gastronomia Catalana, coordinat amb els departaments competents en turisme i acció exterior i amb participació del sector. El pla hauria de promoure la cuina i els productes catalans, atraure turisme gastronòmic i col·laborar amb els restaurants de cuina catalana a l’exterior.
Les al·legacions es completen amb propostes de seguiment dels preus al canal HORECA, participació de la restauració col·lectiva en la planificació d’emergències, igualtat d’exigències per a activitats equivalents de servei de menjar i beguda i una avaluació específica de l’impacte sobre les microempreses.
La Federació reclama que el desplegament normatiu es faci amb consulta sectorial, terminis d’adaptació i garanties davant la duplicació d’obligacions. La seva petició és que el reconeixement de la restauració es concreti en participació, suport i viabilitat: preservar la cuina catalana també requereix preservar les condicions que permeten cuinar-la, servir-la i transmetre-la cada dia.