La taxa als creueristes d'escala obre un debat sobre hotels, vols amb els EUA i el paper de Barcelona com a port base
El recàrrec proposat de fins a 24 euros s’adreça als passatgers que passen menys de dotze hores a la ciutat.
El sector demana valorar també si la política creuerística pot afectar les pernoctacions i les connexions intercontinentals.
La proposta d’elevar fins a 24 euros el recàrrec municipal als creueristes d’escala, que arribaria als 30 euros per persona en sumar-hi el tram català, té una finalitat declaradament dissuasiva: reduir aquest tipus de visites a Barcelona. La mesura planteja, però, una qüestió que va més enllà de la recaptació: com preservar l’activitat que Barcelona genera quan és el punt de sortida o d’arribada d’un creuer? La xifra de 30 euros continua sent una proposta i no s’ha de presentar com una tarifa ja vigent.
La distinció és decisiva per als allotjaments. Un passatger que baixa unes hores d’un vaixell d’escala no acostuma a reservar una habitació a Barcelona. En canvi, qui embarca o desembarca a la ciutat pot arribar-hi abans, quedar-s’hi després del viatge i consumir serveis d’hoteleria, restauració, transport, comerç i cultura. El recàrrec anunciat afecta els primers, no els passatgers de port base. Per tant, no es pot deduir que la taxa comportarà directament una pèrdua de pernoctacions. El risc per als hotels apareixeria si, amb el temps, les companyies reduïssin també els embarcaments i desembarcaments a Barcelona.
Aquesta relació entre port base i economia local és rellevant. Un estudi de la Universitat de Barcelona encarregat pel Port de Barcelona i l’associació de navilieres CLIA estima que l’activitat creuerística en conjunt va generar el 2024 una facturació de 1.236 milions d’euros a Catalunya, dels quals 855 milions correspondrien a Barcelona. La xifra inclou la despesa de passatgers, tripulacions i navilieres, així com efectes indirectes: no representa l’impacte dels creuers d’escala per separat ni els ingressos exclusius dels hotels.
La connexió amb els vols dels Estats Units
La funció de Barcelona com a port base també aporta passatgers a l’aeroport. Els viatgers que arriben de lluny per començar un creuer, o que tornen a casa després de desembarcar, contribueixen a la demanda de vols de llarg radi. El director general de Turisme de Barcelona, Mateu Hernández, ha defensat públicament aquesta relació i ha posat l’accent en els creueristes nord-americans, tant pel seu consum a la ciutat com per la demanda que poden aportar a les rutes directes amb els Estats Units.
El mercat estatunidenc té un pes econòmic que justifica fer aquesta anàlisi. Segons l’Observatori del Turisme a Barcelona, els Estats Units van ser el primer mercat internacional de la destinació el 2025, amb una quota del 10,8% dels turistes. Per al conjunt de Catalunya, l’Idescat calcula que els visitants residents als EUA van declarar una despesa de 3.333 milions d’euros el 2025, amb una mitjana de 1.782 euros per persona i viatge i 308 euros per persona i dia. Aquestes últimes xifres són de Catalunya, no només de Barcelona, i inclouen turistes que no tenen cap relació amb els creuers.
Mesurar l’efecte complet de la mesura
La taxa proposada pot reduir les visites breus i la pressió que generen en determinats espais de la ciutat. Per saber si compleix aquest objectiu sense perjudicar altres activitats, caldrà seguir per separat l’evolució dels passatgers d’escala i dels de port base, les pernoctacions vinculades als creuers i la demanda de vols intercontinentals.
Per a la FIHRT, el debat no es pot resoldre amb una sola xifra de passatgers o de recaptació. Barcelona ha de poder gestionar l’impacte de les visites de poques hores i, alhora, conèixer amb precisió què aporten els viatgers que hi pernocten, consumeixen als establiments i contribueixen a sostenir la connectivitat internacional.
L’efecte sobre hotels i rutes amb els EUA és una qüestió que cal avaluar; encara no és una conseqüència acreditada del recàrrec als creuers d’escala.