Les empreses i els autònoms podran consultar el cens electoral de les Cambres de Comerç a partir del 13 d'octubre, coincidint amb l'aprovació de la nova Llei de Cambres de Catalunya
La renovació del sistema cameral català entra en una nova etapa. L’obertura de la consulta del cens electoral coincideix amb l’aprovació, el 7 d’octubre, de la nova Llei de Cambres, que actualitza el marc jurídic de les 13 cambres catalanes i reforça el seu paper institucional.
La participació de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms serà determinant per garantir una representació plural, equilibrada i vinculada a la realitat econòmica dels territoris.
Les empreses i les persones treballadores autònomes de Catalunya podran consultar, a partir del pròxim dimarts 13 d’octubre de 2026, el cens electoral de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, un tràmit essencial en la preparació del pròxim procés de renovació dels òrgans de govern de les institucions camerals.
El DOGC ha informat de l'obertura d'aquest període de consulta i de la importància que les empreses i els autònoms comprovin la seva inscripció i les dades que consten al cens, ja que aquesta informació determina la seva participació en el procés electoral i la seva adscripció als diferents grups i categories d'activitat econòmica. Podran fer-ho a través de la Resolució EMT/3528/2026, de 30 de setembre, per la qual es donen instruccions sobre l'inici del període i la forma d'exposició al públic dels censos electorals de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya en el procés electoral per a la renovació dels seus òrgans de govern
La consulta es produeix en un moment especialment rellevant per al sistema cameral català, després que el Parlament de Catalunya aprovés, el passat 7 d'octubre, la nova Llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres.
La norma va rebre un ampli suport parlamentari, amb 114 vots favorables, 9 contraris i 11 abstencions, i culmina un procés de reforma llargament reivindicat per les institucions camerals.
Un cens electoral que determina la representació de les empreses
El cens electoral cameral identifica les persones físiques i jurídiques que reuneixen les condicions per participar en les eleccions de les cambres de comerç.
Les empreses i els autònoms s'hi classifiquen en funció de l'activitat econòmica que desenvolupen i de la demarcació territorial corresponent.
Aquesta distribució en grups, categories i, quan escau, subcategories és especialment important, perquè determina la representació dels diferents sectors econòmics dins dels plens camerals.
Per aquest motiu, és recomanable que els empresaris comprovin:
-
Que figuren correctament inscrits al cens electoral de la cambra que els correspon.
-
Que les dades identificatives de l'empresa o de la persona autònoma són correctes.
-
Que l'activitat econòmica està degudament classificada.
-
Que la inscripció correspon a la demarcació territorial adequada.
-
Que, en cas de detectar errors o omissions, es tramita la reclamació corresponent dins del termini que s'estableixi.
La revisió del cens és, per tant, una oportunitat perquè les empreses garanteixin el reconeixement dels seus drets de participació en les institucions camerals.
La nova Llei de Cambres: una reforma esperada durant més d'una dècada
L'aprovació de la nova normativa representa una de les reformes institucionals més significatives dels darrers anys per a la representació econòmica catalana.
Des de l'aprovació de la Llei bàsica estatal de cambres de comerç de 2014, Catalunya havia mantingut una regulació autonòmica anterior que no s'havia adaptat plenament al nou marc estatal.
La nova llei pretén corregir aquesta situació i proporcionar més seguretat jurídica a les 13 cambres de comerç de Catalunya, actualitzant les seves funcions, la governança, el finançament i les relacions amb les administracions públiques.
Entre els principals aspectes de la reforma destaquen:
1. Reforç de la representació institucional. Es consolida la funció de les cambres com a corporacions de dret públic representatives dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.
2. Un model de governança més estructurat. La norma regula la participació dels diferents sectors econòmics, les organitzacions empresarials i les empreses compromeses amb l'activitat cameral.
3. Més col·laboració amb les administracions. Es reforça la participació cameral en iniciatives de promoció econòmica, internacionalització, formació professional, estudis econòmics i desenvolupament empresarial.
4. Nou model de finançament públic. La llei preveu un conveni pluriennal de tres anys entre el Govern i les cambres, amb una implantació progressiva de les aportacions de la Generalitat:
|
Any d'implantació |
Finançament previst |
|---|---|
|
Primer any |
3 milions d'euros |
|
Segon any |
5 milions d'euros |
|
Tercer any |
7 milions d'euros |
Aquestes quantitats corresponen a les previsions de desplegament de la llei, no a imports ja executats.
5. Nous plans camerals territorials. Les cambres podran articular actuacions coordinades amb les administracions per identificar necessitats econòmiques, formular objectius de desenvolupament i desplegar projectes als diferents territoris.
6. Transparència i bon govern. S'amplien les exigències d'informació i rendició de comptes relatives a subvencions, contractació, convenis, polítiques d'igualtat, retribucions i codis de conducta.
La norma també concreta les condicions de prestació de serveis a les empreses, amb l'objectiu de garantir el respecte a la lliure competència.
La representació de les pimes i dels autònoms, una qüestió essencial
La renovació dels òrgans de govern de les cambres obre també el debat sobre la representativitat real del teixit productiu català.
En una economia caracteritzada pel pes de les microempreses, les petites i mitjanes empreses i els professionals autònoms, és fonamental que la composició de les institucions camerals reflecteixi aquesta pluralitat.
En aquest sentit, PIMEC ha defensat històricament la necessitat de garantir una representació efectiva de les empreses de menor dimensió dins dels espais institucionals de participació econòmica.
La nova etapa cameral representa una oportunitat per avançar en aquest objectiu, especialment en qüestions com la governança, la participació territorial, la transparència i l'accés de les empreses als serveis i programes de suport.
Cal tenir present, a més, que les cambres de comerç i les organitzacions empresarials desenvolupen funcions diferents però complementàries. Mentre les primeres representen els interessos generals de l'activitat econòmica en el seu àmbit, les organitzacions empresarials exerceixen funcions pròpies de representació, defensa dels interessos empresarials i participació en el diàleg social.
La cooperació entre aquests agents ha de contribuir a reforçar la competitivitat empresarial i evitar duplicitats, afavorint un ús eficient dels recursos disponibles.
Hostaleria, restauració i turisme: sectors que també han de tenir veu a les cambres
Des de la perspectiva de la FIHRT, aquesta nova etapa també és rellevant per a les empreses de l'hostaleria, la restauració, l'allotjament i les activitats turístiques.
Es tracta d'activitats estretament vinculades al desenvolupament econòmic local, la generació d'ocupació, el comerç de proximitat, la gastronomia i la dinamització dels municipis.
La seva presència i participació en les institucions camerals és important per traslladar les necessitats específiques d'un sector que afronta reptes en matèria de costos empresarials, regulació, fiscalitat, formació, captació de talent, digitalització, sostenibilitat i competitivitat.
Aquesta representació adquireix especial importància fora dels grans nuclis metropolitans, on moltes empreses turístiques i de restauració desenvolupen una funció que va més enllà de l'activitat estrictament econòmica: contribueixen a mantenir serveis, generar ocupació, preservar el patrimoni gastronòmic i fixar activitat empresarial al territori.
La realitat d'un restaurant familiar del Solsonès, d'un establiment turístic de les Terres de l'Ebre, d'un hotel del Baix Llobregat o d'una empresa de restauració del Vallès no sempre coincideix amb les necessitats de les grans empreses o dels principals centres urbans.
Per això, la participació de les empreses de totes les dimensions i territoris hauria de contribuir a construir unes institucions camerals més properes a la realitat econòmica del país.
Un nou marc per reforçar el desenvolupament territorial
Un dels elements amb més potencial de la nova llei és la configuració dels plans camerals com a instruments de col·laboració entre les cambres i les administracions públiques.
Aquest model pot facilitar el desplegament d'actuacions vinculades a la competitivitat empresarial, l'economia local, la formació professional, la internacionalització i la promoció territorial.
Per al sector turístic, aquestes eines poden resultar especialment útils en àmbits com la promoció de les destinacions, el turisme gastronòmic, la valorització dels productes de proximitat, la desestacionalització i la professionalització dels establiments.
La seva eficàcia dependrà, però, de la capacitat per identificar les necessitats reals de les empreses, incorporar la diversitat territorial i establir mecanismes de cooperació amb els agents econòmics i sectorials.
Una crida a revisar el cens i participar
Davant l'obertura del període de consulta del cens electoral, és important que les empreses i els autònoms aprofitin aquesta fase per verificar les seves dades i assegurar-se que consten correctament inscrits.
La consulta es podrà efectuar a través dels canals habilitats per les respectives cambres de comerç. Els procediments i terminis concrets de reclamació s'hauran de comprovar en la informació oficial de cada cambra.
La Cambra de Comerç de Barcelona disposa d'un espai específic de consulta del cens electoral.
La renovació cameral i l'aprovació de la nova Llei de Cambres haurien de servir per enfortir unes institucions modernes, transparents, territorialment equilibrades i capaces de donar resposta a les necessitats del conjunt de les empreses catalanes.
La participació de les petites i mitjanes empreses i dels professionals autònoms serà essencial perquè aquesta nova etapa respongui a la diversitat i a la realitat del teixit productiu de Catalunya.