Brusca caiguda de les activitats d'oci en els embassaments per la sequera
Article publicat a La Vanguardia avui 18 d'agost de 2022, pel periodista José Polo, després de copsar les gestions engegades des de la FIHRT i el Gremi Comarcal d'Hostaleria del Solsonès i l''Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà
"Les empreses de caiac i altres esports redueixen a la meitat la facturació prevista
La sequera està afectant considerablement les empreses dedicades al turisme actiu. Els petits negocis que treballen en embassaments dedicats a esports d'aventura com les canoes, el caiac o el paddle surf, entre altres, veuen com l'estiu s'ha complicat per la falta d'aigua. En els casos més extrems, fins i tot s'han vist obligades a tancar. Unes altres estan treballant a mig gas coincidint amb la seva temporada alta. Ara estan creant un front comú per a buscar solucions a la complexa situació.
Segons dades recopilades per Daniel Brasé, gerent de la Fedederació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) i vicepresident de Pimec Turisme, les empreses del sector havien previst facturar 41.000 euros de mitjana cadascuna enguany. No obstant això, la mitjana de pèrdues per l'estat dels pantans és de 24.103 euros. Així doncs, la falta d'aigua els ha restat més de la meitat dels diners que tenien pronosticat ingressar en el present exercici.
Hi ha pantans on no es pot practicar cap esport i altres on es funciona a mig gas
Brasé s'ha posat en contacte amb una trentena de signatures afectades, d'entre dos i vint treballadors, per a realitzar aquests càlculs. Es volen agrupar per a reclamar compensacions i millor comunicació amb les administracions. “Si lamentem la despoblació, cal cuidar a les persones que donen vida a l'àmbit rural”, considera.
“Estem tancats des de l'última setmana de juliol i així estarem tot l'agost, perdem uns 1.500 euros diaris”, lamenta Marcel Vila, corresponsable de Relleus, empresa que treballa en el pantà de la Llosa del Cavall, al Solsonès. Segons ell, es requereix “més cultura per a no malgastar l'aigua” i així evitar aquestes situacions. “Encara que ara plogui, és inviable salvar la temporada”, agrega Vila.
Els enclavaments de la Catalunya Central són els més afectats per la problemàtica. En el pantà de la Baells, al Berguedà, la situació és similar. Allí han estat un parell de setmanes clausurats i ara presten un servei “de mínims”. “Mai havíem viscut una situació similar”, descriu Albert Palau, de l'empresa Indòmit. “Aquest estiu s'han perdut 18 llocs de treball”, es resigna. “Es necessita una millor gestió de l'aigua comptant amb l'opinió del territori”, opina. La facturació li ha baixat més d'un 80%.
A Mont-Rebei, tocant a Aragó, també estan afectats per la falta d'aigua. No obstant això, hi ha zones en les quals “es pot navegar perfectament”, explica Enric Maestre, de Montsec Activa. “La temporada està sent més curta de l'habitual”, reconeix.
També treballen a mig gas al sud de Catalunya, al pantà de Siurana. Des de la comarca del Priorat, Santi Borràs, gerent de Canoa Caiac Siurana, comenta que el nivell de l'aigua és “molt baix”. No obstant això, allí han pogut mantenir aproximadament “la meitat del recorregut”. Si bé ningú nega els efectes de l'emergència climàtica, en aquest punt fa molt de mal des de fa temps altre factor: el transvasament d'aigua cap a l'embassament de Riudecanyes. “És cert que ha plogut menys de la mitjana que altres anys, però crec que la clau és la gestió de l'aigua”, incideix Borràs.
En l'embassament de Sant Ponç també han tingut problemes, encara que diferents. “De l'aigua, veient la situació en altres punts, no ens podem queixar”, assegura Mariona Martí, de la signatura Tirantmitlles, que gestiona la Caseta del Pantà. “El que sí que ens va afectar va ser l'aplicació del pla Alfa”, diu. Les restriccions per a accedir a espais naturals com a mesura de prevenció contra els incendis durant els dies de temporada alta, on per exemple esperaven a casals de colònies o campaments, van aixecar totes les seves previsions. Segons l'estudi de la FIHRT, el pla Alfa 3 va suposar una reducció de 7.600 euros de mitjana a les empreses afectades per la mesura.
Els negocis afectats estan creant un front comú per a buscar solucions
Martí explica que la decisió de fer un front comú entre els negocis pot servir per a reclamar “compensacions per als més afectats”. Però més enllà d'això, el que busquen és que se'ls tingui en compte. “No pot ser que falti comunicació”. Reclama que les administracions públiques avisin d'aquesta mena de situacions amb suficient temps com per a organitzar-se. “Són problemes que aniran a més”, considera.
“Recordo que a Barcelona va ploure el dia de Sant Jordi i es van repartir ajudes”, recorda Albert Palau, de Indòmit. “El territori està afectat. No sols som nosaltres, sinó també restaurants i hotels”, remata.
Daniel Brasé explica que ja s'han realitzat els primers contactes amb la Generalitat de Catalunya, encara que en aquest cas cal trucar a les portes de diversos departaments, alguna cosa que dificulta el procés. “Pimec també està fent gestions”, afegeix el gerent de la FIHRT. “No estem parlant de grans empreses. Hi ha persones que després de l'estiu es guanyen la vida fent de guies de muntanya”, relata.
Aquest sot arriba després de dues temporades molt bones per al sector, que va registrar una gran afluència de públic en un context on molts ciutadans van apostar pel turisme local donada la crisi de la covid.
Estiu normal a Sau i el Pallars
No tots els llocs de Catalunya estan travessant la mateixa situació.
“Amb l'aigua no estem tenint problemes. Si que hem notat una certa baixada postpandèmia”, comenta Marc Álvarez, de l'empresa Aquaterra Club, en el pantà de Sau. Manel Irimia gestiona Rafting Llavorsí: “Més o menys, estem com tots els anys”, diu des del Pallars Sobirà, on treballa en el riu Noguera Pallaresa. Daniel Grasé, gerent de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Turisme (FIHRT), assegura que fins i tot en territoris que de moment no s'han vist damnificats per la sequera s'estan sumant a la iniciativa de crear un front comú entre empreses que viuen de les activitats d'oci aquàtiques. “Qui sap si els afectarà en un futur”, argumenta."
Article publicat a La Vanguardia del 18 d'agost de 2022. Autor: José Polo Fotografia: Xavi Jurio