La FIHRT celebra l'Assemblea del mes de juny al Santuari del Miracle, a Riner, Solsonès

Ubicat a l’altiplà central, al bell mig de Catalunya i amagat entre camps i boscos hi trobem el Santuari del Miracle, un gran desconegut. Es va construir arran de l’aparició de la Mare de Déu a dos pastors l’any 1458.

La FIHRT hi ha celebrat avui la seva Assemblea General, de la mà del Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès.

El Santuari del Miracle és una finestra oberta al pre-pirineu català. Hi podràs observar el Port del Comte, el Pedraforca, la Serra del Verd… I des del punt més alt, el turó de Sant Gabriel, podràs distingir també la serralada de Montserrat.

El Santuari del Miracle està situat a 830 m d’altitud en l’altiplà de la Catalunya central i té a l’horitzó tota la serralada prepirinenca.

Pertany a la comarca del Solsonès, al municipi de Riner. L’entorn és agrícola i forestal, sense nuclis urbans excepte la capital, Solsona, a 12 km del Santuari. La població, doncs, viu disseminada en aïllades masies que donen a aquest territori un tret ben particular, fins al punt que la del Solsonès és anomenada la comarca de les mil masies.

Cada època de l’any el paisatge presenta unes tonalitats ben contrastades: el mosaic dels camps de cereals –blat i ordi sobretot, ara verd ara groc– i les vinyes, amb les zones boscoses de rouredes les quals rebrotaren després de l’incendi del 1998 que afectà tota la zona; s’hi troben també pinedes de pi pinassa que se salvaren de les flames.

                    

L’indret on s’alça majestuós el conjunt del Miracle era antigament un lloc amb una bassa conegut com el prat de Bassadòria, on els veïns portaven a abeurar el ramat.

I justament això feien els dos vailets de la Cirosa, una masia propera, aquell vespre del dijous 3 d’agost del 1458, quan van ser beneïts per l’aparició de la Mare de Déu. També el metge de la contrada, que passava per aquí cinc dies més tard, va experimentar alguna cosa que sobrepassava els límits naturals. Coneixem els noms i els detalls de tot això gràcies al procés canònic instruït pocs dies després dels fets.

La notícia del que hi passà, tan extraordinari, es va divulgar ràpidament i s’estengué el missatge que la Mare de Déu va donar als dos germans pastorets: la invitació a tornar a la part de Déu.

La gent dels pobles veïns, i fins de força més enllà, inicià cap a aquest indret pelegrinatges que anomenaven “anar al lloc del miracle” i així quedà batejat aquest santuari. Consta que ben aviat s’hi edificà una capella, de la qual, però, no ens queda cap vestigi. Sí, en canvi, que tenim la imatge de la Mare de Déu que hi fou col·locada.

Com a testimoni del fet de l’Aparició hi ha la creu commemorativa –record de la gòtica, adornada amb un magnífic capitell, que hi col·locaren aleshores i que fou en part destruïda el 1936– i un viver d’aigua construït l’any 1894 que ens recorda la Bassadòria.

El conjunt ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 22 d’abril de 2008.

L’església, de grans dimensions, guarda un gran tresor: el magnífic retaule barroc obra del taller de Carles Morató. Aquest és un dels tres retaules barrocs originals i de grans proporcions que tenim a Catalunya.

A la part de darrere l’església hi ha la part inacabada. S’hi conserva una petita resta d’un dels murs de l’església del segle XVI, la qual havia substituït la primitiva capella.

La construcció d’aquest enorme edifici s’inicià la segona meitat del segle XVII però fou suspesa la primera meitat del XVIII i, malgrat algunes represes, el temple quedà finalment inacabat a causa de les vicissituds històriques del segle XIX: la guerra del francès i les lleis desamortitzadores de Mendizábal. De fet, el Santuari restà abandonat fins que l’Estat el va vendre i, amb l’ajut d’un intermediari, passà a mans del bisbat de Solsona l’any 1886.

En destaca el magnífic retaule barroc, obra del taller de Carles Morató, que acull en el seu petit cambril la imatge gòtica que ja a l’inici del santuari havia estat col·locada en la primitiva capella: una talla del segle XV de la Mare de Déu amb el nen Jesús en braços que juga amb un ocellet. Aquest és un dels tres retaules barrocs, originals i de grans proporcions, que tenim al nostre país; els altres dos són el de Cadaqués i el d’Arenys de Mar. Carles Morató rebé l’encàrrec de l’obra el 1747.

                   

Tot el conjunt està construït en fusta d’àlber i de pi, i fou daurat i policromat per Antoni Bordons, el qual acabà l’obra el 1774.

Des de la nau es pot veure molt bé, damunt la porta lateral d’accés a l’església, l’orgue del segle XVI, revestit d’un armari barroc. Juntament amb el retaule renaixentista són les dues importants obres que conservem de l’església anterior. És un dels orgues més antics del nostre país en funcionament. L’instrument, de l’any 1593, disposa de set registres, i fou construït al taller de l’orguener solsoní Antoni Bordons. Fou restaurat al taller de Gerhard Grenzing a les acaballes del segle XX; actualment forma part del cicle de concerts d’orgues històrics de Catalunya.

L'Assemblea va tenir lloc a l’antic alberg de pelegrins del s.XVI on trobem el restaurant del Miracle amb cuina catalana de temporada. Quan entres al Restaurant t’estàs endinsant a les antigues estances de l’alberg de pelegrins construït el s. XVI. L'establiment ofereix cuina catalana i de temporada basada preferentment en productes de proximitat.

Darrere el Monestir hi ha l’antic hort dels monjos. Actualment els proveeix de productes de temporada i podem gaudir de la màxima frescor dels vegetals.