Actualitat

Èxit rotund del cicle La Llavor que la Mare Cultural i el Consell Comarcal del Solsonès han programat als municipis de Clariana de Cardener i Castellar de la Ribera els dies 13 i 20 d’abril.

Dissabte, dia 13 d'abril, Clariana de Cardener va ser el primer dels municipis a descobrir un dels projectes beneficiaris de les Beques Llavor. L'espectacle Goig va tenir com a teló de fons Santa Àgata, un temple de petites dimensions que va donar cabuda a 90 persones en tres sessions independents, mentre que el dia 20 d’abril, l’església de Sant Andreu de Clarà, a Castellar de la Ribera, Reimaginant Bach va ser interpretat davant d’un públic format per 70 persones. Altrament, amb la finalitat de donar projecció als projectes, en ambdues actuacions van fer cap alguns programadors de diversos festivals i iniciatives artisticomusicals d'arreu del país.

La gastronomia de proximitat va ser el colofó del parell de jornades. En el cas de Goig, el restaurant El Cigronet, situat a Sant Climenç, va elaborar una tapa de cigrons estofats acompanyats d'una focaccia de verdures. Quant a Reimaginant Bach, des del local social de Castellar de la Ribera es van cuinar i servir cargols i tripes de porc a la cassola, a més a més d'unes torradetes amb escalivada i truita de patates. Així mateix, l'organització va oferir bevenda de productors comarcals —Celler del Miracle, Piteus, Biolord i La Pirata Brewing.

GOIG 

L’ermita de Santa Àgata va acollir Goig, una aproximació a una època passada caracteritzada pels goigs, les devocions i les invocacions populars des d’una òptica actual. Ideada per Ramon Franch, productor musical de Llobera, i la cantant cardonina Elena Ribera, la proposta es llegeix en clau de reivindicació de la tradició oral i la memòria popular rural.

L'audició situa la recuperació i la reinterpretació de diversos goigs al centre, que són per definició composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten col·lectivament. El goig emana de la vivència, de la vida compartida i la joia de viure. Així doncs, amb l'espectacle com a leitmotiv, Franch i Ribera es proposen recollir-ne el llegat, resseguir la memòria i posar-la al servei de la postmodernitat i les noves generacions per evitar que els goigs traspassin com una vaga reminiscència. A més a més de la producció musical, Franch governa la guitarra i la percussió, mentre que Ribera n'és la veu. Els acompanya Laia Tatjé als teclats i a la percussió. A banda de la música, se serveixen també de talls de veu testimonials dels seus avantpassats, així com narracions explicatives entre peça i peça.

En aquest sentit, la narrativa de l'espectacle beu explícitament de les temàtiques sobre les quals han versat els goigs al llarg dels segles. Els eixos conceptuals escollits no són casuals, atès que busquen posar en valor ecosistemes comunitaris, lligats a la terra. A banda dels goig pròpiament dits, el contingut abraça la memòria popular, l'aigua, les dones i la comunitat des d'un ànim reivindicatiu.

Amb l'objectiu de fer lluir cadascun dels propòsits narratius, tècnics i estètics de la posada en escena i destinar la beca a proveïdors comarcals tal com marquen les bases, Goig s'ha proveït dels serveis següents: Erika Escudero, directora d'art cardonina establerta a Solsona, en el vestuari; l'escenografia a càrrec de l'artista Marta Ricart, instal·lada a Llobera; la solsonina Sara Reig a la il·luminació; les arracades d'argila polimèrica que vestien els intèrprets, per la marca solsonina Pomponi Clay; els tòtems de fusta de l'escenari, confeccionats per la serradora Amisol; els sols de palma elaborats per a l'ocasió per artesania La Palmera (Solsona).

Tanmateix, amb la complicitat de l'Ajuntament de Clariana de Cardener, Santa Àgata va ser l'escenari d'una estada artística de tres dies previs a l'estrena. S'hi van reunir els equips artístic i tècnic per tal de filar el directe i ultimar els preparatius.

REIMAGINANT BACH

Encimada en el contrafort de la serra que separa el Cardener del Segre, l'ermita de Sant Andreu de Clarà, a Castellar de la Ribera, va estatjar el concert Reimaginant Bach.

El jove solsoní Gerard Flotats, violoncel·lista per la Royal Academy of Music de Londres, acompanyat pel britànic i hongarès Alexander Papp, compositor d’acústic i electroacústica per a sales de concert, van oferir un espectacle que fusiona la música clàssica i l'electrònica a través de la interpretació i la recomposició de la suite número 3 en do major de Johann Sebastian Bach. Flotats va encapçalar la tessitura clàssica, mentre que Papp va assumir la producció electrònica. Així mateix, l’actuació va incorporar un joc de llums amb el propòsit d’estimular sensorialment els espectadors.

La suite per a violoncel sol en do major, la tercera de les sis, exemplifica l'estil barroc i obeeix l'estructura tradicional de les suites de dansa. D'entre les suites de dansa, la tercera és la més optimista i extravagant. Els moviments de la suite es van presentar en dues parts. En primer lloc, es va executar el moviment clàssic. A continuació, el mateix moviment va ser reinterpretat per mitjà d'un estil més contemporani, permetent al públic experimentar la fusió entre el passat i el present i, per tant, entre la tradició i la modernitat.

Pel que fa a la Beca Llavor atorgada en aquest cas, serà destinada a serveis de promoció i difusió del projecte, si bé en procés de determinar. De la mateixa manera que Goig, Flotats i Papp, instal·lats a Londres, van volar fins a Catalunya uns dies previs al concert per afaiçonar el directe en consonància amb l'emplaçament i els recursos tècnics.

La posada en escena de Goig va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Clariana de Cardener, la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el restaurant Hostal Nou amb l'elaboració d'un brioix que es va lliurar al final de l'audició, així com d'Imma Solé, Josep Ribera, Marcel Ferrer, Bernat Pérez i Sònia Masuda, mentre que Reimaginant Bach va tenir la col·laboració de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, el veïnat i el local social del municipi, l'AIMS, la Diputació de Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs i l'Ajuntament de Solsona.

Beques Llavor 2025

Les Beques Llavor volen contribuir a l'impuls cultural i creatiu al Solsonès mitjançant recursos capaços de desenvolupar projectes artístics en les disciplines de la música, la literatura, l'audiovisual, les arts escèniques, les arts visuals i les arts plàstiques.

Amb l'objectiu de donar suport als processos previs a la producció que acompanyen la creació de projectes artístics i, per tant, assumir-ne directament la despesa per via de proveïdors comarcals, es preveu ben aviat la convocatòria de les Beques Llavor 2025.