El nou Pla de millora dels accessos als nuclis de muntanya inclourà el Solsonès
El Departament de Territori impulsa un nou instrument per ordenar, mantenir i millorar la xarxa viària municipal de les comarques de muntanya, una actuació especialment rellevant en territoris com el Solsonès, on la mobilitat i l’accessibilitat són factors essencials per a l’activitat econòmica, turística i de serveis.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha iniciat l’elaboració del Pla de millora dels accessos a nuclis de població de les comarques de muntanya i de l’Aran, una de les actuacions incloses en l’Estratègia del Pirineu.
El Solsonès forma part expressament de l’àmbit territorial d’aquesta Estratègia, juntament amb l’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès. En conjunt, són 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície de Catalunya però concentren només aproximadament el 2% de la població.
Millorar els accessos, una necessitat també per a l'activitat turística
El futur Pla vol ordenar la gestió de l’extensa xarxa de camins de titularitat municipal que connecta els nuclis habitats amb la xarxa principal de carreteres. L’objectiu és identificar els trams més crítics, prioritzar les actuacions de manteniment i reparació i millorar la coordinació entre les diferents administracions i línies de subvencions existents.
Per al Gremi Comarcal d’Hostaleria del Solsonès, aquesta iniciativa té una incidència que va més enllà de la mobilitat dels residents. Una bona accessibilitat és també una condició necessària per al funcionament de restaurants, allotjaments, establiments turístics i activitats vinculades al medi rural i de muntanya.
En un territori caracteritzat per la dispersió de població i d’activitats, l’estat de la xarxa viària condiciona tant la mobilitat dels treballadors i proveïdors com l’accés dels visitants als diferents punts del territori.
El mateix Departament assenyala que, en les comarques pirinenques i de muntanya, bona part dels accessos als nuclis són de titularitat municipal i depenen d’ajuntaments sovint petits i amb recursos limitats, especialment quan cal afrontar actuacions extraordinàries provocades per esllavissades, despreniments o altres fenòmens meteorològics.
Identificació dels punts crítics
Un dels primers treballs serà cartografiar la xarxa veïnal de camins rodats d’ús públic, tant pavimentats com no pavimentats, que comuniquen els nuclis habitats entre si i amb les carreteres.
Posteriorment, amb la participació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), s’identificaran els trams especialment vulnerables a partir dels antecedents i de l’estudi dels riscos geològics. Aquesta informació haurà de permetre establir criteris comuns per prioritzar les actuacions de manteniment i prevenció.
El Pla també preveu harmonitzar els diferents ajuts que actualment concedeixen Generalitat, diputacions, consells comarcals i altres administracions, amb l’objectiu d’evitar duplicitats i millorar-ne l’eficiència.
Protocol d'emergències a finals de 2026
Una de les primeres actuacions concretes serà la creació d’un protocol d’actuació davant urgències i emergències a la xarxa de camins municipals, que el Govern preveu tenir enllestit a finals de 2026.
Aquest protocol haurà d’establir mecanismes de coordinació entre administracions quan es produeixin desperfectes derivats, per exemple, d’esllavissades o altres incidències que puguin interrompre els accessos als nuclis.
Turisme de muntanya durant tot l'any
El Pla s’emmarca en una Estratègia del Pirineu més àmplia, amb una trentena de projectes tractors i vuit grans eixos d’actuació.
Un d’aquests eixos aposta específicament per “un turisme pirinenc integral, regeneratiu i sostenible”, amb la voluntat d’avançar cap a destinacions de muntanya capaces de generar activitat durant tot l’any. L’Estratègia inclou també actuacions vinculades a l’habitatge, la gestió forestal, l’agroalimentació, la mobilitat, l’esport i les energies renovables.
Des del Gremi Comarcal d’Hostaleria del Solsonès, la millora dels accessos i de les infraestructures de mobilitat s’ha d’entendre també com una política de desenvolupament econòmic i turístic. Garantir que residents, treballadors, proveïdors i visitants puguin arribar amb seguretat i normalitat als diferents nuclis i establiments és imprescindible per mantenir activitat, afavorir l’arrelament empresarial i reforçar la competitivitat del territori.
El desplegament del Pla està previst progressivament fins a l’any 2030, en paral·lel a la resta d’actuacions de l’Estratègia del Pirineu.