Vuit informadors ambientals regulen aquest estiu els espais fluvials del Solsonès: protegir la natura sense desconnectar-la de l'activitat econòmica
La Ribera Salada i Aigua d’Ora compten amb vuit informadors ambientals per ordenar l’afluència, gestionar accessos i aparcaments i fomentar les bones pràctiques.
El dispositiu es mantindrà fins a mitjan setembre.
El Gremi defensa que preservar els espais naturals i mantenir l’activitat turística no són objectius incompatibles, però exigeixen planificació, informació i gestió.
La gestió dels espais naturals s’ha convertit aquest estiu en una qüestió especialment rellevant al Solsonès.
La Generalitat manté desplegat un dispositiu de vuit informadors ambientals a la comarca, quatre a la Ribera Salada i quatre a Aigua d’Ora, per facilitar l’ordenació dels visitants i fomentar un ús responsable dels espais fluvials.
Entre les seves funcions hi ha l’acollida i orientació dels visitants, la informació sobre normativa i bones pràctiques, la regulació dels accessos i aparcaments i la recollida de dades que permetin millorar-ne posteriorment la gestió. El dispositiu va començar el 20 de juny i està previst que continuï operatiu fins a mitjan setembre.
L’actuació arriba en un estiu especialment complex, en què els episodis de risc extrem d’incendi han comportat també l’activació del nivell 4 del Pla Alfa i el tancament temporal de diversos accessos a espais com la Ribera Salada i l’entorn del pantà de Sant Ponç.
Des del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Solsonès hem defensat sempre una premissa molt clara: la seguretat de les persones i la protecció del medi natural són prioritàries.
Però això no impedeix plantejar una segona qüestió igualment necessària: com gestionem els espais naturals perquè siguin compatibles amb l’activitat econòmica dels territoris que els mantenen vius?
La natura és un dels principals arguments turístics del Solsonès. Senderistes, banyistes, ciclistes, famílies i persones interessades en activitats a l’aire lliure generen demanda per als càmpings, allotjaments rurals, restaurants, comerços i empreses d’activitats.
Quan un espai natural pateix massificació cal gestionar-lo.
Però gestionar no ha de significar necessàriament tancar.
Informadors, aparcaments ordenats, sistemes de reserva quan siguin necessaris, informació en temps real, senyalització, capacitats de càrrega adequades i coordinació amb ajuntaments i empreses poden permetre avançar cap a un model molt més equilibrat.
Aquest és probablement un dels grans reptes que haurà d’afrontar el turisme de natura els pròxims anys.
El Gremi considera positiu disposar d’informadors ambientals i obtenir dades sobre els usos dels espais. Aquestes dades, però, han de servir després per prendre decisions.
Seria especialment útil conèixer, en acabar la campanya, quantes persones han utilitzat aquests espais, quines incidències s’han detectat, quins dies s’han produït les principals concentracions, quin efecte han tingut les restriccions i com s’ha comportat l’activitat turística dels municipis afectats.
Només així podrem passar de reaccionar davant de cada episodi a planificar una veritable política de gestió de visitants.
El Solsonès necessita protegir els seus rius, boscos i muntanyes. Però necessita també que les persones que hi viuen, hi treballen i hi tenen una empresa puguin continuar fent-ho.
Conservar el territori i generar activitat no són objectius contraris. El repte és saber gestionar-los conjuntament.