La UE presenta una estratègia per reforçar la competitivitat turística i equilibrar l'afluència
La Comissió Europea va presentar el 4 de novembre de 2026 una estratègia que vol mantenir Europa com a destinació turística de referència i, alhora, millorar la competitivitat de les empreses, equilibrar l’activitat entre territoris i temporades i preparar el sector davant les crisis i el canvi climàtic. El document s’organitza en tres pilars i una línia transversal de finançament i governança. L’annex fixa un calendari d’actuacions entre 2026 i 2029.
El diagnòstic explica bona part de les prioritats. Segons la Comissió, la UE va rebre prop de 600 milions de turistes internacionals el 2025, gairebé el 40% del total mundial. El 99% de les empreses turístiques són pimes i el 96% són microempreses. Alhora, el 42% de les pernoctacions es concentra en els tres mesos amb més activitat. L’estratègia aborda tant els problemes de les empreses petites per trobar personal, digitalitzar-se o accedir a finançament com els dels territoris que concentren molta demanda en moments concrets.
Què proposa
| Àmbit | Principals actuacions |
|---|---|
| Competitivitat, dades i talent | Identificar les càrregues administratives que suporten les empreses i els destins, donar suport a la transició digital i ambiental de les pimes, crear un Observatori Europeu de Turisme i una Acadèmia Europea de Turisme, i impulsar el desplegament d’un espai comú de dades turístiques. També preveu una proposta de revisió de l’IVA aplicable al sector dels viatges i el turisme i actuacions per millorar la connectivitat. |
| Sostenibilitat, gestió dels destins i crisis | Desenvolupar un model europeu de gestió turística i preparar una proposta de recomanació del Consell i una caixa d’eines perquè els destins gestionin l’afluència segons la seva capacitat. Inclou suport a les pimes en la transició ambiental, la renovació dels criteris de l’etiqueta ecològica de la UE per als allotjaments, mesures d’accessibilitat i una xarxa europea de coordinació davant crisis. |
| Cooperació i projecció internacional | Reforçar la cooperació amb organismes internacionals i països socis, i coordinar millor la promoció exterior d’Europa a través de Destination Europe. |
| Finançament i governança | Crear una Aliança Europea de Turisme amb la Comissió, els estats, les regions, els ens locals i el sector privat. Pel que fa al finançament, el document remet als instruments europeus disponibles i a les oportunitats del marc pressupostari 2028–2034, encara en fase de proposta. |
Quan es preveu que passi
| Període | Fites principals de l’annex |
|---|---|
| Final de 2026 | Presentar una proposta de revisió de les normes d’IVA aplicables als viatges i al turisme. |
| Primer semestre de 2027 | Crear l’Observatori i posar en marxa la iniciativa per identificar càrregues administratives. |
| Segon semestre de 2027 | Posar en marxa l’Acadèmia, l’Aliança i la xarxa de crisis. Iniciar el desenvolupament del model de gestió dels destins i presentar la proposta de recomanació i les eines per gestionar els fluxos. |
| 2028 | Publicar un estudi sobre les condicions laborals, presentar els criteris renovats de l’etiqueta ecològica per als allotjaments i reforçar la promoció exterior coordinada. |
| Primer semestre de 2029 | Donar suport als estats membres en el desplegament de l’espai comú de dades turístiques. |
Aquestes dates corresponen a la presentació, posada en marxa o desplegament de cada actuació, segons el cas.
Què queda per concretar
La diferència més important és què es compromet a fer la Comissió en cada cas. Per exemple, el 2027 es proposa crear l’Observatori i posar en marxa l’Acadèmia. En canvi, en simplificació administrativa, el compromís inicial és recollir evidències sobre les càrregues existents. Per tant, encara queda per determinar quins tràmits es podrien simplificar i quines administracions haurien d’actuar. De la mateixa manera, el calendari de l’IVA és el de presentació d’una proposta.
Pel que fa als resultats, l’Observatori haurà d’elaborar un marc comú d’avaluació. La comunicació deixa obertes qüestions que seran decisives per al sector, com ara quines pimes podran accedir al suport, amb quins recursos comptaran els gestors dels destins i com es mesuraran els efectes sobre l’estacionalitat, les empreses i els residents
Què pot significar per al sector a Catalunya
Catalunya va rebre uns 20 milions de turistes estrangers el 2025, segons l’Idescat. Aquesta xifra agregada conviu amb necessitats diferents. En alguns punts de Barcelona, disposar de dades més detallades pot ajudar a gestionar l’afluència en dies i hores concrets. En destins de costa, l’objectiu pot ser sostenir l’activitat més enllà de l’estiu. En zones d’interior, la mateixa informació pot ajudar a entendre com aprofitar les visites perquè es tradueixin en més estades i activitat per a restaurants, allotjaments i altres empreses locals.
Per a les petites empreses, les primeres qüestions són quina formació podran seguir sense desorganitzar els torns, a quin suport podran accedir i quins tràmits es podran simplificar. L’Observatori haurà de desenvolupar un marc comú d’avaluació. El desplegament permetrà veure si es tradueix en menys hores de gestió per a les pimes, més activitat fora de la temporada alta i una millor gestió dels punts amb més afluència.